XAPES FALLERES

59 xapes falleres 1

Tenia ganes de fer alguna cosa amb temàtica fallera. així que després de prou dies de pensar, dibuixar, redibuixar i canviar i afegir, com sol passar, ací teniu unes mostres de xapes amb temàtica fallera, per a lluir aquestes festes.

La mida d’aquestes xapes es de 59mm de diámetre.

Dins de la varietat de models a triar, la idea principal és que siguen personalizables amb el nom i si fóra necessari amb qualsevol altra dada de contacte.

Si algú vol que en la il·lustració apareguera la tela del seu vestit també podria adaptar-se el disseny.

XAPES DE FALLERES I FALLERS BOLETES I PETARDS
La xapa de boleta: consisteix en una il·lustració de fallers i falleres redonets, utilitzant per a part dels vestits imatges de teles de falleres reals, amb el cosset, en cas de falleres, dibuixat i, en cas dels fallers, els pantalons són els que estan dibuixats i el jupetí és el que apareix amb la imatge de tela real.

La xapa masclet: es pot personalitzar el nom i el color del masclet principal.

El model I’m on falles: és un joc de paraules i imatge.

 

59 xapes falleres 2
XAPES DE FALLERES MAJORS
La il·lustració d’aquesta xapa és una fallera amb el vestit tradicional. Hi ha 6 models diferents. Existeix l’opció de canviar la tela de la fallera i adaptar la resta del disseny.

 

59 xapes falles 3
XAPES DE MÚSICS
Com no hi ha festa que valga sense ells, també tenim xapes per a músics. Es pot triar la il·lustració del músic únicament o acompanyar-la amb l’instrument que toque.

Vos han agradat? podeu veure més mostres en els enllaços de Facebook, Instagram i Pinterest i si voleu més informació podeu enviar un mail a llimaplena@gmail.com.

Anuncios

CHAPAS FALLERAS

59 xapes falleres 1

Me apetecía hacer alguna cosa con temática fallera. así que después de bastantes días de pensar, dibujar, redibujar y cambiar y añadir, como suele pasar, aquí tenéis unas muestras de chapas con temática fallera, para lucir estas fiestas.

El tamaño de estas chapas es de 59mm de diámetro.

Dentro de la variedad de modelos a elegir, la idea principal es que sean personalizables con el nombre y si fuese necesario con cualquier otro dato de contacto.

Si alguien le apeteciese que en la ilustració apareciese la tela de su vestido también podría adaptarse el diseño.

CHAPAS DE FALLERAS Y FALLEROS BOLITAS Y PETARDOS

La chapa de bolita: consiste en una ilustración de falleros y falleras redonditos, utilizando para parte de los vestidos imágenes de telas de falleras reales, con el corpiño, en caso de falleras, dibujado y, en caso de los falleros, el pantalón es el que está dibujado y el chaleco aparece con la imagen de tela real.

La chapa petardos: se puede personalizar el nombre y el color del cohete principal.

El modelo I’m on falles: es un juego de palabras e imagen.

 

59 xapes falleres 2

CHAPAS DE FALLERAS MAYORES

La ilustración de esta chapa es una fallera con el traje tradicional. Hay 6 modelos diferentes. Existe la opción de cambiar la tela de la fallera y adaptar el resto del diseño.

 

59 xapes falles 3

CHAPAS DE MÚSICOS

Como no hay fiesta que se precie sin ellos, también tenemos chapas para músicos. Se puede elegir la ilustración del músico únicamente o acompañarla con el instrumento que toque.

Os han gustado? podéis ver más muestras en los enlaces de Facebook, Instagram y Pinterest y si queréis más información podéis enviar un mail a llimaplena@gmail.com.

ART I ARTESANIA EN XICOTETES POBLACIONS I TURISME

58 arte en pequeñas poblaciones y turismo

Sempre he donat valor a les xicotetes coses, a xicotets llocs, tenen alguna cosa especial. Però va ser en estudiar turisme quan vaig descobrir la possibilitat d’aprofitar aquests recursos per al desenvolupament econòmic de les poblacions.

Pense, i és una opinió molt personal, que els elements arquitectònics, escultòrics, paleontològics, etc. pertanyen a les ciutats d’on són originàries, per posar un exemple, la Dama d’Elx hauria d’estar a Elx, no a Madrid, i els frisos i altres parts del Partenon a Grècia no en el British Museum de Londres. Si açò fóra d’aquesta manera possibilitaria que els pobles tingueren un important recurs d’atracció i dinamització econòmica. Com sempre el tema de l’activació econòmica dependrà de com es realitze la seua gestió.

Amb el que he dit no he descobert res nou, en aquests casos estem parlant de retornar a museus en altres ciutats o als seus països d’origen, aquest fet tindria gran repercussió en els mitjans de comunicació, però que hi ha de les xicotetes poblacions, com pot ajudar-les l’art?.

Afortunadament en els últims anys han aparegut museus, cases museus i sales on s’exposen utensilis etnològics, mobiliari, l’arquitectura en sí, etc. que han sigut tan importants per a la supervivència i desenvolupament dels nostres avantpassats i també suposen xicotets trossos d’història, que han de ser coneguts per la població autòctona i són interessants mostrar al visitant.

Però m’agradaria fer un pas més, aquestes accions miren sempre al passat però també haurien de mirar al futur. Deixar un espai per a artistes, haurien de donar l’oportunitat d’exposar a artistes locals siguen coneguts o no, a les diferents escoles de dibuix i art, a grafiteros, escultors, fotògrafs, ceramistas i artesans, etc. Tenim tant talent… que tots ells i elles mereixen un lloc on donar a conèixer el seu treball. Aquest espai hauria de ser de coneixement públic, amb la seua deguda promoció, que no siga un mer tràmit o una sala que només s’obri al públic en les festes patronals. Que aquests espais es publiciten, es promocionen i es tinga una llista d’exposicions oberta on poder inscriure’s per a exposar i la població puga participar activament.

La fotografia d’aquest post està composta pels fullets que vaig fer per a il·lustrar el meu projecte final de carrera de Turisme, eren dues rutes pels Valls d’Alcalà, de Gallinera i Vall d’Ebo i altra per la marjal de Pego Oliva, dues rutes amb visites a museus. També apareixen elements etnològics del museu de la Vall d’Ebo, i quadro amb la tècnica de l’esmalt al foc i una aquarel·la de la sèrie que vaig fent a poc a poc de mans i treballs artesanals.

Post dedicat a la desapareguda sala Foment de Gandia.

ARTE Y ARTESANIA EN PEQUEÑAS POBLACIONES Y TURISMO

58 arte en pequeñas poblaciones y turismo

Siempre he dado valor a las pequeñas cosas, a pequeños lugares, tienen algo de especial. Pero fue al estudiar turismo cuando descubrí la posibilidad de aprovechar estos recursos para el desarrollo económico de las poblaciones.

Pienso, y es una opinión muy personal, que los elementos arquitectónicos, escultóricos, paleontológicos, etc. pertenecen a las ciudades de donde son originarias, por poner un ejemplo, la Dama de Elche debería estar en Elche, no en Madrid, y los frisos y otras partes del Partenon en Grecia no en el British Museum de Londres. Si esto fuese de este modo posibilitaría que los pueblos tuviesen un importante recurso de atracción y dinamización económica. Como siempre el tema de la activación económica dependerá de como se realice su gestión.

Con lo que he dicho no he descubierto nada nuevo, en estos casos estamos hablando de devolver a museos en otras ciudades o a sus países de origen, este hecho tendría gran repercusión en los medios de comunicación, pero que hay de las pequeñas poblaciones, ¿cómo puede ayudarles el arte?.

Afortunadamente en los últimos años han aparecido museos, casas museos y salas donde se exponen utensilios etnológicos, mobiliario, la arquitectura en sí, etc. que han sido tan importantes para la supervivencia y desarrollo de nuestros antepasados y también suponen pequeños pedazos de historia, que deben ser conocidos por la población autóctona y son interesantes mostrar al visitante.

Pero me gustaría dar un paso más, estas acciones miran siempre al pasado pero también deberían mirar al futuro. Dejar un espacio para artistas, deberían dar la oportunidad de exponer a artistas locales sean conocidos o no, a las distintas escuelas de dibujo y arte, a grafiteros, escultores, fotógrafos, ceramistas y artesanos, etc. Tenemos tanto talento… que todos ellos y ellas merecen un sitio donde dar a conocer su trabajo. Este espacio debería ser de conocimiento público, con su debida promoción, que no sea un mero trámite o una sala que sólo se abre al público en las fiestas patronales. Que estos espacios se publiciten, se promocionen y se tenga una lista de exposiciones abierta donde poder inscribirse para exponer y la población pueda participar activamente.

La fotografía de este post está compuesta por los folletos que hice para ilustrar mi proyecto final de carrera de Turismo, eran dos rutas por les Valls d’Alcalà, de Gallinera i D’Ebo i otra por la marjal de Pego Oliva, sendas rutas con visitas a museos. También aparecen elementos etnológicos del museo de la Vall d’Ebo, y quadro con la técnica del esmalte al fuego y una acuarela de la serie que voy haciendo poco a poco de manos y trabajos artesanales.

Post dedicado a la desaparecida sala Foment de Gandia.

FULLETS DE DUES RUTES TURÍSTIQUES

SONY DSC

I va arribar l’hora de fer alguna cosa que tenia pendent. Com vos vaig comentar vaig estudiar també la diplomatura de Turisme i en el projecte final de carrera vaig desenvolupar dues rutes turístiques, una d’elles per la marjal de Pego-Oliva i l’altra per les Valls de Pego, (la Vall de Gallinera, Vall d’Alcalà, Vall d‘Ebo), unes zona molt boniques, en les quals poder fer esport, gaudir de la naturalesa i respirar.

El projecte va comportar molt treball de recerca, en el qual em van ajudar, ara que tinc l’oportunitat els vaig a donar les gràcies, a Vicent del Parc natural de la marjal Pego-Oliva, a Ximo del centre excursionista de Pego i a Salvador Climent, que és el coneixement pur dels vestigis arqueològics de tota la zona, a Joan Carles Cambrils, el meu tutor del projecte, mira que em donava la pallissa quant a la forma del projecte perquè traguera bona nota i va funcionar, i a més persones que també em van facilitar el treball.

En acabar el projecte sempre se’m va quedar el mal sabor de boca de no haver pogut presentar les rutes en fullets perquè quedara totalment complet. Dit i fet una vegada vaig poder adquirir coneixements de disseny per a relitzar la part tècnica vaig començar a desenvolupar-los.

Una cosa que vaig tenir molt clara a l’hora de dissenyar un fullet, és que ho anava a fer al meu gust. Un fullet pràctic d’aquells que els pots guardar en la butxaca per a poder consultar-ho en qualsevol moment i d’una grandària apropiada, per a no notar la sensació de portar un cartó colpejant-te la cama a cada pas.

SONY DSC

Síntesi del treball
Com sempre una part complicada del treball és la de sintetitzar un extens text en alguna cosa que cabera en el format que tenia pensat.

Els fullets van quedar dividits en 5 seccions per cada cara.
– Una d’elles dedicada a la portada.
– Dos d’elles dedicades al plànol de la ruta
– Una dedicada a la descripció de la ruta i els punts de referència
– Les restants al desenvolupament dels punts més importants.
– També hi havia una línia inferior amb consells a seguir durant cada ruta.

SONY DSC

Quant a la grandària
La grandària és xicoteta, de 10 x 10 cm, perfecte per a qualsevol butxaca i de fàcil plegat.

Els colors
Cada costat de cada fullet tenia dos colors un per cada cara i sempre relacionat amb la temàtica de les rutes.
Mentre el de la Vall de Gallinera, predomina el verd del bosc i el cirera, per ser una vall coneguda per tal producte, en el de la Marjal de Pego Oliva, es va utilitzar un verd molt viu i color palla per la temàtica del cultiu de l’arròs i pels dos colors que adquireix est, tant en el seu creixement com en la seua recollida.

Les il·lustracions
Vaig decidir substituir el típic mapa topogràfic per un traçat acompanyat per il·lustracions en forma de pas en les quals es marcaven de color més fosc els punts a destacar en la ruta.
També en l’apartat es van il·lustrar la brúixola, bicicleta i les enmarcaciones de cada foto.

El resultat final, em va agradar, va quedar un fullet, senzill pràctic i divertit. Què vos sembla a vosaltres?

AUTOEDICIÓ A XICOTETA ESCALA

57 autoedicion

Com sempre l’experiència és un grau i a força d’investigar, experimentar i invertir i sobretot cagar-la s’acaba aprenent.

El tema del dia és l’autoedició. Si em seguiu sabreu que fa un parell d’anys vaig publicar un llibre infantil titulat “Cuquet de llum“. És un llibre en valencià, per a xiquets de 4 a 6 anys que comencen a llegir, està escrit en majúscules i minúscules i explica una història entretinguda i de fàcil compressió.

Vos vaig a segmentar aquest post en diferents apartats que considere molt importants a l’hora de autoeditarse.

EL COMPLEX DAVANT DE LES MERAVELLES QUE VEIG TOTS ELS DIES I QUE NO EDITEN
Com a molta gent seguisc a més il·lustradors i il·lustradores i veig la qualitat dels seus treballs, alguns volen també publicar, però pel que sembla és prou complicat aconseguir-ho. Açò em va portar a tenir cert complex quan veia el meu projecte, sobretot per ser el primer i amb il·lustracions molt sencilletes.

Solució per a llevar-me el complex, vaig fer un experiment en la classe del meu fill, veure la reacció dels seus companys i demanar l’opinió de la professora. Em van donar un ok que em va ajudar a donar-me una espenteta.

REGISTRE DEL TREBALL
Sempre, sempre, sempre, registreu el vostre treball, ací a València es pot fer en el PROP, doneu un toc i vos informaran del procediment, és senzill.

EL PASSEIG PER EDITORIALS
Després d’enviar el treball a diverses editorials, i rebre respostes amb la negativa a publicar el conte, vaig començar a pensar en autoeditarme. Per cert és d’agrair que contesten als teus correus encara que siga amb una negativa, és una mostra de respecte cap al nostre treball.

L’AUTOEDICIÓ
Vaig començar a investigar i hi havia diverses possibilitats:
La primera: donar-se d’alta com a editor/editora i comprar un ISBN, que és com el carnet d’identitat del llibre.

La segona opció: la vaig conèixer indagant per la xarxa, vaig trobar un blog, que per desgràcia no m’enrecorde del nom, en el qual m’explicaven que si era un treball il·lustrat podia vendre el conte com una il·lustració i no feia falta ni donar-se d’alta com a editor ni utilitzar ISBN, açò sí fins a cert límit d’unitats. Esta va ser la meua opció.

EL PREU
No sé molt bé com plantejar aquest apartat si pel principi o pel final. Crec que vaig a començar pel final dels finals i així entendreu el que heu de valorar a l’hora de considerar el cost real del vostre projecte i els possibles beneficis.

Els llibres tenen un preu de venda al públic establit segons alguns criteris (realment no tinc ni idea, perquè no en vaig informar del tot, ho vaig saber després de deixar-lo en algunes llibreries). Així que, per molta autoedició que feu, heu de competir amb els preus de les editorials. Consell: investigueu aquest tema perquè és molt important, compareu el format que té el vostre treball amb el mateix format d’altres autors en les llibreries i que se vos quede clavat a foc el preu, si el que voleu és que el vostre llibre estiga a la venda en llibreries.

El pressupost en la impremta: la impressió en impremtes funciona de la següent manera a major nombre d’unitats menor preu unitari. Així que cal aconseguir el menor preu unitari possible, dins del que tingueu pensat invertir en el projecte. Vos ajudarà a replantejar-vos la inversió inicial.

ELS NÚMEROS DE VERITAT
NOTA: encara que aquests números són fiables, és millor consultar en una assessoria i que vos indiquen exactament els % d’IRPF els % de recàrrec d’equivalència, etc. Cada persona/empresa té una situació diferent i pot variar.

Per a conèixer el marge de benefici.
Si els veneu amb la vostra pròpia xarxa de distribució (xarxes socials, pàgina Web, etc.), en aquest cas no és necessari tenir en compte a la competència ja que és un producte que no està competint físicament amb uns altres en una mateixa prestatgeria, haureu de sumar els següents aspectes per a saber el cost unitari. (nota: si aneu a distribuir de les dues maneres, per vosaltres mateixos i en llibreries si que cal tenir en compte el preu de la competència).

-Preu unitari del producte (+ el seu corresponent 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP (para particulars)
-Preu unitari del producte (+ el seu corresponent 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP + 15% d’IRPF( si el producte final ho factures a una empresa).

Si veneu a través de llibreries hauràs d’afegir-li la seua comissió que oscil·la entre un 20% i un 35%), a més consultar si heu d’afegir un tant per % de recàrrec. Si vos fixeu amb aquesta opció aproximadament un 60% + el cost del producte no l’aneu ni a olorar. Per aquest motiu és tan important aconseguir el menor preu per unitat possible.

La meua idea principal era aconseguir un llibre a un preu molt assequible, entre 3 i 4 euros perquè pense que per a fomentar la lectura i sobretot en els xiquets s’ha de posar a l’abast de totes les butxaques. Em vaig caure de morros, açò era més o menys el que em costava la impressió de cada unitat, vaig fer 100.
Però una vegada fet el conte no volia deixar-lo en un calaix oblidat. A voltes cal provar, però clar si tens unes pistes, com les que vos estic donant, ho vas fent d’una altra manera.

LA IMPREMTA
Amb la impremta digital s’ha economitzat molt la impressió amb tirades xicotetes. Però vos vaig a donar alguns consells.
-Demaneu pressupost en diferents impremtes
-Demaneu pressupost per a diferents quantitats és a dir per a (100 , 500 i 1000 unitats o para (1000, 3000 i 5000), etc, o amb les quantitats que vulgueu manejar m’aneu entenent la idea, veritat. Veureu com canvia bastant el cost unitari.
-Acordeu per escrit les condicions de la impressió, grandària fulles, nº de fulles, gramatge del paper de l’interior del llibre, gramatge de la portada del llibre. Si pot ser que vos deixen mostres de paper, toqueu-ho ben tocat i trieu.
-Feu una prova d’impressió per a veure els colors, les errates, els possibles erros i tampoc tingueu molta pressa a retornar-la, encara que vos puga la il·lusió de tindre-ho imprés en les vostres mans.

LA PRESENTACIÓ EN LLIBRERIES
Quan ja té u la seua obra en la mà i vol portar-la a les llibreries cal tenir clar una cosa, les llibreries esperen que portes un albarà de lliurament. Pots fer-ho en Word en Excel, però sobretot que continga les següents dades.

-Les teues dades de contacte
-Espai per a col·locar les seues dades de contacte.
-El nom de l’obra, el nº d’exemplars, el preu de venda al públic i la comissió de la llibreria.

Fes dues còpies i que te les cunyen. És la millor manera de tenir un control tant per a vosaltres com per a les llibreries.

En fi Serafí, que en el cap tinc encara algun conte, ara que ho vaja a publicar per compte propi, després de l’experiència, doncs va a estar difícil.

 

AUTOEDICIÓN A PEQUEÑA ESCALA

57 autoedicion

Como siempre la experiencia es un grado y a base de investigar, experimentar e invertir y sobretodo cagarla se acaba aprendiendo.

El tema del día es la autoedición. Si me seguís sabréis que hace un par de años publiqué un libro infantil titulado “Cuquet de llum”. Es un libro en valenciano, para niños de 4 a 6 años que empiezan a leer, está escrito en mayúsculas y minúsculas y cuenta una historia entretenida y de fácil compresión.

Os voy a segmentar este post en diferentes apartados que considero muy importantes a la hora de autoeditarse.

EL COMPLEJO DELANTE DE LAS MARAVILLAS QUE VEO TODOS LOS DÍAS Y QUE NO EDITAN

Como mucha gente sigo a más ilustradores e ilustradoras y veo la calidad de sus trabajos, algunos quieren también publicar, pero por lo visto es bastante complicado conseguirlo. Esto me llevó a tener cierto complejo cuando veía mi proyecto, sobretodo al ser el primero y con ilustraciones muy sencillitas.

Solución para quitarme el complejo, hacer un experimento en la clase de mi hijo, ver la reacción de sus compañeros y pedir la opinión de la profesora. Me dieron un ok que me ayudó a darme un empujoncito.

REGISTRO DEL TRABAJO

Siempre, siempre, siempre, registrad vuestro trabajo, aquí en Valencia se puede hacer en el PROP, dais un toque y os informan del procedimiento, es sencillo.

EL PASEITO POR EDITORIALES

Después de enviar el trabajo a varias editoriales y recibir respuestas con la negativa a publicar el cuento, empecé a pensar en autoeditarme. Por cierto es de agradecer que contesten a tus correos aunque sea con una negativa, es una muestra de respeto hacia nuestro trabajo.

LA AUTOEDICIÓN

Empecé a investigar y había varias posibilidades:

La primera: darse de alta como editor/editora y comprar un ISBN, que es como el carné de identidad del libro.

La segunda opción: la conocí indagando por la red, encontré un blog, que por desgracia no me acuerdo del nombre, en el que me explicaban que si era un trabajo ilustrado podía vender el cuento como una ilustración y no hacía falta ni darse de alta como editor ni utilizar ISBN, eso sí hasta cierto límite de unidades. Esa fue mi opción.

EL PRECIO

No se muy bien como plantear este apartado si por el principio o por el final. Creo que voy a empezar por le final de los finales y así entenderéis lo que tenéis que valorar a la hora de considerar el coste real de vuestro proyecto y los posibles beneficios.

Los libros tienen un precio de venta al público establecido según algunos criterios, (realmente no tengo ni idea, porque no lo llegué a averiguar, lo supe después dejarlo en algunas librerías). Así que, por mucha autoedición que hagáis tenéis que competir con los precios de las editoriales. Consejo: investigad este tema porque es muy importante, comparad el formato que tiene vuestro trabajo con el mismo formato de otros autores en las librerías y que se os quede clavado a fuego el precio, si lo que queréis es que vuestro libro esté a la venta en librerías.

El presupuso en la imprenta: la impresión en imprentas funciona de la siguiente manera a mayor número de unidades menor precio unitario. Así que hay que conseguir el menor precio unitario posible, dentro de lo que tengáis pensado invertir en el proyecto. Os ayudará a replantearos la inversión inicial.

LOS NÚMEROS DE VERDAD

NOTA: aunque estos números son fiables, es mejor consultar en una asesoría y que os indiquen exactamente los % de IRPF los % de recargo de equivalencia, etc. Cada persona/empresa tiene una situación diferente y puede variar.

Para conocer el margen de beneficio.

Si los vendéis con vuestra propia red de distribución (redes sociales, página Web, etc.), en este caso no es necesario tener en cuenta a la competencia ya que es un producto que no esta compitiendo físicamente con otros en una misma estantería, tendréis que sumar los siguientes aspectos para saber el coste unitario. (nota: si vais a distribuir de las dos maneras, por vosotros mismos y en librerías si que hay que tener en cuenta el precio de la competencia).

-Precio unitario del producto (+ su correspondiente 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP (para particulares)

-Precio unitario del producto (+ su correspondiente 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP + 15% de IRPF( si el producto final lo facturas a una empresa).

Si vendéis a través de librerías tendrás que añadirle su comisión que oscila entre un 20% y un 35%), además consultar si debéis añadir un tanto por % de recargo. Si os fijáis con esta opción aproximadamente un 60% + el coste del producto no lo vais ni a oler. Por este motivo es tan importante conseguir el menor precio por unidad posible

Mi idea principal era conseguir un libro a un precio muy asequible, entre 3 y 4 euros porque pienso que para fomentar la lectura y sobre todo en los niños se tiene que poner al alcance de todos los bolsillos. Me di con un canto en los dientes, eso era más o menos lo que me costaba la impresión de cada unidad, hice 100.

Pero una vez hecho el cuento no me apetecía tenerlo en un cajón olvidado. A veces hay que probar, pero claro si tienes unas pistas, como las que os voy dando, pues lo vas haciendo de otra manera.

LA IMPRENTA

Con la imprenta digital se ha economizado mucho la impresión con tiradas pequeñas. Pero os voy a dar algunos consejos.

-Pedid presupuesto en varias imprentas

-Pedid presupuesto para varias cantidades es decir para (100 , 500 y 1000 unidades o para (1000, 3000 y 5000), etc, o con las cantidades que queráis manejar me vais entendiendo la idea, verdad. Veréis como cambia bastante el coste unitario.

-Acordad por escrito las condiciones de la impresión, tamaño hojas, nº de hojas, gramaje del papel del interior del libro, gramaje de la portada del libro. Si puede ser que os dejen muestras de papel, tocadlo bien tocado y elegid.

-Haced una prueba de impresión para ver los colores, las erratas, los posibles fallos y tampoco tengáis mucha prisa en devolverla, aunque os pueda la ilusión de tenerlo impreso en vuestras manos.

LA PRESENTACIÓN EN LIBRERÍAS

Cuando ya tiene uno su obra en la mano y quiere llevarla a las librerías hay que tener claro una cosa, las librerías esperan que lleves un albarán de entrega. Puedes hacerlo en Word en Excel, pero sobretodo que contenga los siguientes datos.

-Tus datos de contacto

-Espacio para colocar sus datos de contacto.

-El nombre de la obra, el nº de ejemplares, el precio de venta al público y la comisión de la librería.

Haz dos copias y que te las cuñen. Es la mejor manera de tener un control tanto para vosotros como para las librerías.

En fin Serafín, que en la cabeza tengo todavía algún cuento, ahora que lo vaya a publicar por cuenta propia, después de la experiencia, pues va a estar difícil.