Archivos Mensuales: enero 2018

AUTOEDICIÓ A XICOTETA ESCALA

57 autoedicion

Com sempre l’experiència és un grau i a força d’investigar, experimentar i invertir i sobretot cagar-la s’acaba aprenent.

El tema del dia és l’autoedició. Si em seguiu sabreu que fa un parell d’anys vaig publicar un llibre infantil titulat “Cuquet de llum“. És un llibre en valencià, per a xiquets de 4 a 6 anys que comencen a llegir, està escrit en majúscules i minúscules i explica una història entretinguda i de fàcil compressió.

Vos vaig a segmentar aquest post en diferents apartats que considere molt importants a l’hora de autoeditarse.

EL COMPLEX DAVANT DE LES MERAVELLES QUE VEIG TOTS ELS DIES I QUE NO EDITEN
Com a molta gent seguisc a més il·lustradors i il·lustradores i veig la qualitat dels seus treballs, alguns volen també publicar, però pel que sembla és prou complicat aconseguir-ho. Açò em va portar a tenir cert complex quan veia el meu projecte, sobretot per ser el primer i amb il·lustracions molt sencilletes.

Solució per a llevar-me el complex, vaig fer un experiment en la classe del meu fill, veure la reacció dels seus companys i demanar l’opinió de la professora. Em van donar un ok que em va ajudar a donar-me una espenteta.

REGISTRE DEL TREBALL
Sempre, sempre, sempre, registreu el vostre treball, ací a València es pot fer en el PROP, doneu un toc i vos informaran del procediment, és senzill.

EL PASSEIG PER EDITORIALS
Després d’enviar el treball a diverses editorials, i rebre respostes amb la negativa a publicar el conte, vaig començar a pensar en autoeditarme. Per cert és d’agrair que contesten als teus correus encara que siga amb una negativa, és una mostra de respecte cap al nostre treball.

L’AUTOEDICIÓ
Vaig començar a investigar i hi havia diverses possibilitats:
La primera: donar-se d’alta com a editor/editora i comprar un ISBN, que és com el carnet d’identitat del llibre.

La segona opció: la vaig conèixer indagant per la xarxa, vaig trobar un blog, que per desgràcia no m’enrecorde del nom, en el qual m’explicaven que si era un treball il·lustrat podia vendre el conte com una il·lustració i no feia falta ni donar-se d’alta com a editor ni utilitzar ISBN, açò sí fins a cert límit d’unitats. Esta va ser la meua opció.

EL PREU
No sé molt bé com plantejar aquest apartat si pel principi o pel final. Crec que vaig a començar pel final dels finals i així entendreu el que heu de valorar a l’hora de considerar el cost real del vostre projecte i els possibles beneficis.

Els llibres tenen un preu de venda al públic establit segons alguns criteris (realment no tinc ni idea, perquè no en vaig informar del tot, ho vaig saber després de deixar-lo en algunes llibreries). Així que, per molta autoedició que feu, heu de competir amb els preus de les editorials. Consell: investigueu aquest tema perquè és molt important, compareu el format que té el vostre treball amb el mateix format d’altres autors en les llibreries i que se vos quede clavat a foc el preu, si el que voleu és que el vostre llibre estiga a la venda en llibreries.

El pressupost en la impremta: la impressió en impremtes funciona de la següent manera a major nombre d’unitats menor preu unitari. Així que cal aconseguir el menor preu unitari possible, dins del que tingueu pensat invertir en el projecte. Vos ajudarà a replantejar-vos la inversió inicial.

ELS NÚMEROS DE VERITAT
NOTA: encara que aquests números són fiables, és millor consultar en una assessoria i que vos indiquen exactament els % d’IRPF els % de recàrrec d’equivalència, etc. Cada persona/empresa té una situació diferent i pot variar.

Per a conèixer el marge de benefici.
Si els veneu amb la vostra pròpia xarxa de distribució (xarxes socials, pàgina Web, etc.), en aquest cas no és necessari tenir en compte a la competència ja que és un producte que no està competint físicament amb uns altres en una mateixa prestatgeria, haureu de sumar els següents aspectes per a saber el cost unitari. (nota: si aneu a distribuir de les dues maneres, per vosaltres mateixos i en llibreries si que cal tenir en compte el preu de la competència).

-Preu unitari del producte (+ el seu corresponent 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP (para particulars)
-Preu unitari del producte (+ el seu corresponent 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP + 15% d’IRPF( si el producte final ho factures a una empresa).

Si veneu a través de llibreries hauràs d’afegir-li la seua comissió que oscil·la entre un 20% i un 35%), a més consultar si heu d’afegir un tant per % de recàrrec. Si vos fixeu amb aquesta opció aproximadament un 60% + el cost del producte no l’aneu ni a olorar. Per aquest motiu és tan important aconseguir el menor preu per unitat possible.

La meua idea principal era aconseguir un llibre a un preu molt assequible, entre 3 i 4 euros perquè pense que per a fomentar la lectura i sobretot en els xiquets s’ha de posar a l’abast de totes les butxaques. Em vaig caure de morros, açò era més o menys el que em costava la impressió de cada unitat, vaig fer 100.
Però una vegada fet el conte no volia deixar-lo en un calaix oblidat. A voltes cal provar, però clar si tens unes pistes, com les que vos estic donant, ho vas fent d’una altra manera.

LA IMPREMTA
Amb la impremta digital s’ha economitzat molt la impressió amb tirades xicotetes. Però vos vaig a donar alguns consells.
-Demaneu pressupost en diferents impremtes
-Demaneu pressupost per a diferents quantitats és a dir per a (100 , 500 i 1000 unitats o para (1000, 3000 i 5000), etc, o amb les quantitats que vulgueu manejar m’aneu entenent la idea, veritat. Veureu com canvia bastant el cost unitari.
-Acordeu per escrit les condicions de la impressió, grandària fulles, nº de fulles, gramatge del paper de l’interior del llibre, gramatge de la portada del llibre. Si pot ser que vos deixen mostres de paper, toqueu-ho ben tocat i trieu.
-Feu una prova d’impressió per a veure els colors, les errates, els possibles erros i tampoc tingueu molta pressa a retornar-la, encara que vos puga la il·lusió de tindre-ho imprés en les vostres mans.

LA PRESENTACIÓ EN LLIBRERIES
Quan ja té u la seua obra en la mà i vol portar-la a les llibreries cal tenir clar una cosa, les llibreries esperen que portes un albarà de lliurament. Pots fer-ho en Word en Excel, però sobretot que continga les següents dades.

-Les teues dades de contacte
-Espai per a col·locar les seues dades de contacte.
-El nom de l’obra, el nº d’exemplars, el preu de venda al públic i la comissió de la llibreria.

Fes dues còpies i que te les cunyen. És la millor manera de tenir un control tant per a vosaltres com per a les llibreries.

En fi Serafí, que en el cap tinc encara algun conte, ara que ho vaja a publicar per compte propi, després de l’experiència, doncs va a estar difícil.

 

Anuncios

AUTOEDICIÓN A PEQUEÑA ESCALA

57 autoedicion

Como siempre la experiencia es un grado y a base de investigar, experimentar e invertir y sobretodo cagarla se acaba aprendiendo.

El tema del día es la autoedición. Si me seguís sabréis que hace un par de años publiqué un libro infantil titulado “Cuquet de llum”. Es un libro en valenciano, para niños de 4 a 6 años que empiezan a leer, está escrito en mayúsculas y minúsculas y cuenta una historia entretenida y de fácil compresión.

Os voy a segmentar este post en diferentes apartados que considero muy importantes a la hora de autoeditarse.

EL COMPLEJO DELANTE DE LAS MARAVILLAS QUE VEO TODOS LOS DÍAS Y QUE NO EDITAN

Como mucha gente sigo a más ilustradores e ilustradoras y veo la calidad de sus trabajos, algunos quieren también publicar, pero por lo visto es bastante complicado conseguirlo. Esto me llevó a tener cierto complejo cuando veía mi proyecto, sobretodo al ser el primero y con ilustraciones muy sencillitas.

Solución para quitarme el complejo, hacer un experimento en la clase de mi hijo, ver la reacción de sus compañeros y pedir la opinión de la profesora. Me dieron un ok que me ayudó a darme un empujoncito.

REGISTRO DEL TRABAJO

Siempre, siempre, siempre, registrad vuestro trabajo, aquí en Valencia se puede hacer en el PROP, dais un toque y os informan del procedimiento, es sencillo.

EL PASEITO POR EDITORIALES

Después de enviar el trabajo a varias editoriales y recibir respuestas con la negativa a publicar el cuento, empecé a pensar en autoeditarme. Por cierto es de agradecer que contesten a tus correos aunque sea con una negativa, es una muestra de respeto hacia nuestro trabajo.

LA AUTOEDICIÓN

Empecé a investigar y había varias posibilidades:

La primera: darse de alta como editor/editora y comprar un ISBN, que es como el carné de identidad del libro.

La segunda opción: la conocí indagando por la red, encontré un blog, que por desgracia no me acuerdo del nombre, en el que me explicaban que si era un trabajo ilustrado podía vender el cuento como una ilustración y no hacía falta ni darse de alta como editor ni utilizar ISBN, eso sí hasta cierto límite de unidades. Esa fue mi opción.

EL PRECIO

No se muy bien como plantear este apartado si por el principio o por el final. Creo que voy a empezar por le final de los finales y así entenderéis lo que tenéis que valorar a la hora de considerar el coste real de vuestro proyecto y los posibles beneficios.

Los libros tienen un precio de venta al público establecido según algunos criterios, (realmente no tengo ni idea, porque no lo llegué a averiguar, lo supe después dejarlo en algunas librerías). Así que, por mucha autoedición que hagáis tenéis que competir con los precios de las editoriales. Consejo: investigad este tema porque es muy importante, comparad el formato que tiene vuestro trabajo con el mismo formato de otros autores en las librerías y que se os quede clavado a fuego el precio, si lo que queréis es que vuestro libro esté a la venta en librerías.

El presupuso en la imprenta: la impresión en imprentas funciona de la siguiente manera a mayor número de unidades menor precio unitario. Así que hay que conseguir el menor precio unitario posible, dentro de lo que tengáis pensado invertir en el proyecto. Os ayudará a replantearos la inversión inicial.

LOS NÚMEROS DE VERDAD

NOTA: aunque estos números son fiables, es mejor consultar en una asesoría y que os indiquen exactamente los % de IRPF los % de recargo de equivalencia, etc. Cada persona/empresa tiene una situación diferente y puede variar.

Para conocer el margen de beneficio.

Si los vendéis con vuestra propia red de distribución (redes sociales, página Web, etc.), en este caso no es necesario tener en cuenta a la competencia ya que es un producto que no esta compitiendo físicamente con otros en una misma estantería, tendréis que sumar los siguientes aspectos para saber el coste unitario. (nota: si vais a distribuir de las dos maneras, por vosotros mismos y en librerías si que hay que tener en cuenta el precio de la competencia).

-Precio unitario del producto (+ su correspondiente 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP (para particulares)

-Precio unitario del producto (+ su correspondiente 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP + 15% de IRPF( si el producto final lo facturas a una empresa).

Si vendéis a través de librerías tendrás que añadirle su comisión que oscila entre un 20% y un 35%), además consultar si debéis añadir un tanto por % de recargo. Si os fijáis con esta opción aproximadamente un 60% + el coste del producto no lo vais ni a oler. Por este motivo es tan importante conseguir el menor precio por unidad posible

Mi idea principal era conseguir un libro a un precio muy asequible, entre 3 y 4 euros porque pienso que para fomentar la lectura y sobre todo en los niños se tiene que poner al alcance de todos los bolsillos. Me di con un canto en los dientes, eso era más o menos lo que me costaba la impresión de cada unidad, hice 100.

Pero una vez hecho el cuento no me apetecía tenerlo en un cajón olvidado. A veces hay que probar, pero claro si tienes unas pistas, como las que os voy dando, pues lo vas haciendo de otra manera.

LA IMPRENTA

Con la imprenta digital se ha economizado mucho la impresión con tiradas pequeñas. Pero os voy a dar algunos consejos.

-Pedid presupuesto en varias imprentas

-Pedid presupuesto para varias cantidades es decir para (100 , 500 y 1000 unidades o para (1000, 3000 y 5000), etc, o con las cantidades que queráis manejar me vais entendiendo la idea, verdad. Veréis como cambia bastante el coste unitario.

-Acordad por escrito las condiciones de la impresión, tamaño hojas, nº de hojas, gramaje del papel del interior del libro, gramaje de la portada del libro. Si puede ser que os dejen muestras de papel, tocadlo bien tocado y elegid.

-Haced una prueba de impresión para ver los colores, las erratas, los posibles fallos y tampoco tengáis mucha prisa en devolverla, aunque os pueda la ilusión de tenerlo impreso en vuestras manos.

LA PRESENTACIÓN EN LIBRERÍAS

Cuando ya tiene uno su obra en la mano y quiere llevarla a las librerías hay que tener claro una cosa, las librerías esperan que lleves un albarán de entrega. Puedes hacerlo en Word en Excel, pero sobretodo que contenga los siguientes datos.

-Tus datos de contacto

-Espacio para colocar sus datos de contacto.

-El nombre de la obra, el nº de ejemplares, el precio de venta al público y la comisión de la librería.

Haz dos copias y que te las cuñen. Es la mejor manera de tener un control tanto para vosotros como para las librerías.

En fin Serafín, que en la cabeza tengo todavía algún cuento, ahora que lo vaya a publicar por cuenta propia, después de la experiencia, pues va a estar difícil.

 

TELETENDA, ELLS FAN, ELLES ES SORPRENEN

56 Teletienda ellos hacen ellas se asombran

Ja fa temps que li tenia ganes a aquest tema, sí així és, la teletenda, en uns temps, en els que hem passat dels anuncis dels anys 80 de cognac (passe de dir marques) de la “tia” en pilotes corrent a cavall i de desodorants també de la “tia” en pilotes posant-se l’aerosol, d’escoltar allò de la publicitat responsable, de suportar en la carrera de Publicitat que els nostres treballs no tenen creativitat i notorietat, seguim veient que es contracta la mateixa merda de publicitat masclista i misògina que ens segueix tractant com açò “ties”.

Aquest post el dedique especialment a la teletenda, l’insomni dóna per a molt i a voltes el tipus d’anunci bucle que es crea en un mateix producte en la teletienda ajuda a agafar el son, però també veus molts anuncis i comproves que res canvia.

El post l’he titulat: Teletenda, ells fan, elles es sorprenen. No dic que tots els anuncis siguen iguals però la gran majoria que veig diàriament sí ho són. Els homes són els descobridors, els inventors, els que tenen idea de les coses i les dones les que únicament es dignen a sorprendre’s davant tals meravelles, pobres elles, incapaces de poder fer alguna cosa per si mateixes. En cansa i no soporte eixa actitut.

Passem als productes específics de neteja de les teletendes, eeeehhhh ací canvia el paper ja no ens sorprenem nosaltres, ara nosaltres netegem i ells ens diuen com ho hem de fer,”Tocat el nas” i perdoneu-me l’expressió però em satura.

Tan difícil és posar a homes i dones fent les mateixes coses, collona fins al lleva-taques fúcsia (passe de nomenar marques de nou) ho ha fet. Tan difícil és destinar alguns productes als dos sexes, encara que siga per responsabilitat social.

L’altre dia veient un partit de futbol en els anuncis de la mitja part, el meu nano de 8 anys em pregunta mama per què només s’anuncien cotxes i li vaig dir jo, no solament cotxes no els productes bancaris també, i dit i fet encara no ho havia nomenat i un producte bancari. I dic jo seran ells els únics que compren cotxes i contracten productes amb el banc?…

Feu una ullada i comproveu-ho per vosaltres mismo@s. A mi es algo que grrr.

 

ODA A LA TELETENDA

Teletenda, tu que m’ajudes a dormir,
et pose, et lleve, i et repetisc,
eres un bucle d’informació,
que t’absorbeix a una altra dimensió.

Ells fan, elles els admiren
i em toca els nassos
que em diguen com netejar
per algú que de normal no se ho aplique.

I seguisc vivint la mateixa tonteria
un mateix sistema publicitari
que per molt que diguen que canvia
no canviarà en la vida.

 

TELETIENDA, ELLOS HACEN, ELLAS SE ASOMBRAN

56 Teletienda ellos hacen ellas se asombran

Ya hace tiempo que le tenía ganas a este tema, sí así es, la teletienda, en unos tiempos, en los que hemos pasado de los anuncios de los años 80 de cognac (paso de decir marcas) de la “tía” en pelotas corriendo a caballo y de desodorantes también de la “tía” en pelotas poniéndose el aerosol, de escuchar lo de la publicidad responsable, de soportar en la carrera de Publicidad que nuestros trabajos están faltos de creatividad y notoriedad, seguimos viendo que se contrata la misma mierda de publicidad machista y misógina que nos sigue tratando como eso “tías”.

Este post lo dedico especialmente a la teletienda, el insomnio da para mucho y a veces el tipo de anuncio bucle que se crea en un mismo producto en la teletienda ayuda a conciliar el sueño, pero también ves muchos anuncios y compruebas que nada cambia.

El post lo he titulado: Teletienda, ellos hacen, ellas se asombran. No digo que todos los anuncios sean iguales pero la gran mayoría que veo diariamente sí lo son. Los hombres son los descubridores, los inventores, los que tienen idea de las cosas y las mujeres las que únicamente se dignan a asombrarse ante tales maravillas, pobres ellas, incapaces de poder hacer algo por sí mismas. Me cansa y no soporto esa actitud.

Pasamos a los productos específicos de limpieza de las teletiendas, eeeehhhh ahí cambia el papel ya no nos asombramos nosotras, ahora nosotras limpiamos y ellos nos dicen como lo tenemos que hacer,”Tócate las narices” i perdonadme la expresión pero me satura.

Tan difícil es poner a hombres y mujeres haciendo las mismas cosas, leches hasta el quitamanchas fucsia (paso de decir marcas de nuevo) lo ha hecho. Tan difícil es destinar algunos productos a ambos sexos, aunque sea por responsabilidad social.

El otro día viendo un partido de futbol en los anuncios de la media parte, mi enano de 8 años me pregunta mama por qué sólo se anuncian coches y le dije yo, no sólo coches no los productos bancarios también, y dicho y hecho todavía no lo había mencionado y un producto bancario. Y digo yo ¿serán ellos los únicos que compran coches y contratan productos con el banco?…

Echad un vistazo y comprobadlo por vosotros mismo@s. A mi es algo que grrrr.

 

ODA A LA TELETIENDA
Teletienda, tu que me ayudas a dormir,
te pongo, te quito, y te repito,
eres un bucle de información,
que te absorbe a otra dimensión.

Ellos hacen, ellas los admiran
y me toca las narices
que me digan como limpiar
por alquien que de normal no se lo aplique.

Y sigo viviendo la misma tontería
un mismo sistema publicitario
que por mucho que digan que cambia
no cambiará en la vid

BANYADOR AMB IL·LUSTRACIÓ DE MEDUSES

55 banyador meduses

Qui anava a dir que anava a traure-li tant de profit a la visita a L’Oceanogràfic de València que vaig fer allà pel Paleolític Superior. Una foto al tanc de les meduses, que em semblen super boniques, i anys després vaig començar a il·lustrar-les en Photoshop.

Una vegada feta la il·lustració sempre vaig pensar que seria interessant tenir un traje de bany amb aquesta temàtica. Enguany vaig començar a investigar fins que he aconseguit tenir-ne un.

Després de contactar amb una empresa professional que es dedica a fabricar banyadors vaig realitzar el procés de redisseny.

EL PROCÉS DE REDISSENY.
Partint la il·lustració base que havia fet amb anterioritat, vaig haver de refer el dibuix per a adaptar-ho a la grandària necessària per a la realització del tall, ja que si haguera utilitzat el primer disseny, el dibuix hauria perdut definició.

EL RESULTAT
No puc estar més que satisfeta amb el resultat final.

EL COLOR
El to de blau del fons és molt lluminós. Els degradats de les meduses s’han mantingut, m’agrada l’efecte que queda en aquesta il·lustració.

EL TEIXIT
En el moment que ho vaig agafar en les meues mans vaig observar que era un banyador de qualitat i resistent, ho diu una que ha nadat molt. La seua composició és 80% Pa meril i 20% lycra.
Alguna cosa que em preocupava molt era si podria transparentar el teixit, però veig que és molt complicat que se transparente pel seu folre interior negre.

LES TALLES
Es pot fer en diferents talles fins i tot per a xiqueta xicoteta.

Jo estic desitjant estrenar-ho. Si vos apetix tenir un, podeu contactar a través del mail llimaplena@gmail.com i vos proporcionaré més informació.

BAÑADOR CON ILUSTRACIÓN DE MEDUSAS

55 banyador meduses

Quién iba a decir que la visita a L’Oceanogràfic de València que hice allá por el Paleolítico Superior iba a dar tanto de sí. Una foto al tanque de las medusas, que me parecen super bonitas, y años después empecé a ilustrarlas en Photoshop.

Una vez hecha la ilustración siempre pensé que sería interesante tener un bañador con esta temática. Este año empecé a investigar hasta que he conseguido tener uno.

Tras contactar con una empresa profesional que se dedica a fabricar bañadores realicé el proceso de rediseño.

EL PROCESO DE REDISEÑO

Partiendo la ilustración base que había hecho con anterioridad, tuve que rehacer el dibujo para adaptarlo al tamaño necesario para la realización del corte, ya que si hubiese utilizado el primer diseño, el dibujo habría perdido definición.

EL RESULTADO

No puedo estar más que satisfecha con el resultado final.

EL COLOR

El tono de azul del fondo es muy luminoso. Los degradados de las medusas se han mantenido, me gusta el efecto que queda en esta ilustración.

EL TEJIDO

En el momento que lo cogí en mis manos observé que era un bañador de calidad y resistente, lo dice una que ha nadado mucho. Su composición es 80% Pa meril y 20% lycra.

Algo que me preocupaba mucho era si podría clarear el tejido, pero veo que es muy complicado que claree por su forro interior negro.

LAS TALLAS

Se puede hacer en diferentes tallas incluso para niña pequeña.

Yo estoy deseando estrenarlo. Si os apetece tener uno, podéis contactar a través del mail llimaplena@gmail.com y os proporcionaré más información.

 

CAIXES DE FUSTA DECORADES AMB GRAVATS

54 caixa fusta ballarina

La veritat és que li estic agarrant el gust a gravar la fusta. En aquest cas he fet una caixa decorada per a un regal. Un bonic detall, no creeu?

IDEA PRINCIPAL
El treball consisteix en una caixa, està personalitzada amb el nom i una il·lustració relacionada amb la dansa.

Després de veure la grandària de l’àrea a treballar, s’estudia la disposició de la imatge i el text.

No ho vaig a negar, en aquest cas m’he ajudat de Google per a trobar la imatge de la ballarina. Volia una postura corporal de ball diferent a la qual solc trobar quan veig una ballarina dibuixada. Aquesta vegada m’he ajudat d’Internet, però he de dir, que preferisc treballar amb les fotos que m’envien, en eixe moment la imatge cobra vida per a mi, té una història darrere i em motiva més dibuixar-la.

REALITZACIÓ DE LA IL·LUSTRACIÓ
M’he ajudat del dibuix vectorial, he fet el primer esbós perfilant la imatge en l’ordinador i l’he imprès. Una vegada fet açò he acabat de dibuixar a mà alçada els detalls com els plegs de la falda, el monyo i el perfil del rostre a més de les mans.

Després es passa la imatge a la fusta, bé amb calc o ratllant per darrere el foli del dibuix i després repassant les línies perquè quede marcat. Com he provat les dues maneres he de dir que a mi el calc no m’acaba d’agradar perquè deixa una línia molt marcada que a voltes embruta la fusta si el traç cremat és molt fi.

DIFICULTAT
He tingut, principalment, tres dificultats en aquest treball.

La tècnica: la pràctica necessària amb el pirògraf. Encara estic coneixent les diferents puntes amb les que puc treballar, el tipus de traç que fa cadascuna d’elles sobre la fusta i açò fa que es ralentisca el treball ja que si no s’adapta la punta que tinc posada he de desconnectar l’aparell esperar al fet que baixe la temperatura i anar canviant-la fins que trobe la punta que faça el traç que vull. (confessió: no tinc paciència i la lleve desconnectant l’aparell però en calent, amb unes alicates, però pel que he escoltat no és convenient perquè es deformen les rosques que tenen les puntes per a inserir-les en el pirògraf).

La veta de la fusta: és alguna cosa amb el que hauré de barallar-me sempre, quan el pirògraf passa per damunt d’una veta costa més que la línia quede marcada, per a posar un símil és com passar un retolador per damunt d’un dibuix que s’ha fet amb ceres, la sensació és que el pirògraf s’asvara produint un traç poc marcat o més cremat del que correspon si s’ha insistit molt en la zona. Però bé a voltes el resultat també li té el seu encant. Caldrà practicar.

La il·lustració: tres han sigut els principals punts de dificultat en aquest treball.

54-2 caixa fusta ballarina

– La zona del cabell: intentar fer ombrejos en la zona del cabell perquè s’apreciara com una lleugera lluentor.
– Les mans: la grandària de les mans en el dibuix ocupa aproximadament 1 o 1,5cm. A la dificultat dibuixar-les amb aquesta grandària, s’afegix la dificultat que el pirògraf faça la línia massa grossa, es barregen unes línies amb unes altres i no es puguen distingir els dits. Al final canviant a puntes molt fines he aconseguit que es diferencien bé.
– La falda: en aquest cas és més un tema d’il·lustració base, he dibuixat un perfil d’una faldilla sencera, vist aquest treball crec que a la fusta en algunes ocasions cal tractar-la com si fora una aquarel·la, oblidant perfilar el dibuix en la seua totalitat i realitzant traços solts per a crear una imatge que s’endevine.

Vos ha agradat?. Jo espere fer molts encàrrecs d’aquest tipus perquè m’està encantant. De moment podeu vore els treballs que vaig fent en Facebook, Pinterest i Instagram.