Archivos Mensuales: febrero 2018

XAPES FALLERES

59 xapes falleres 1

Tenia ganes de fer alguna cosa amb temàtica fallera. així que després de prou dies de pensar, dibuixar, redibuixar i canviar i afegir, com sol passar, ací teniu unes mostres de xapes amb temàtica fallera, per a lluir aquestes festes.

La mida d’aquestes xapes es de 59mm de diámetre.

Dins de la varietat de models a triar, la idea principal és que siguen personalizables amb el nom i si fóra necessari amb qualsevol altra dada de contacte.

Si algú vol que en la il·lustració apareguera la tela del seu vestit també podria adaptar-se el disseny.

XAPES DE FALLERES I FALLERS BOLETES I PETARDS
La xapa de boleta: consisteix en una il·lustració de fallers i falleres redonets, utilitzant per a part dels vestits imatges de teles de falleres reals, amb el cosset, en cas de falleres, dibuixat i, en cas dels fallers, els pantalons són els que estan dibuixats i el jupetí és el que apareix amb la imatge de tela real.

La xapa masclet: es pot personalitzar el nom i el color del masclet principal.

El model I’m on falles: és un joc de paraules i imatge.

 

59 xapes falleres 2
XAPES DE FALLERES MAJORS
La il·lustració d’aquesta xapa és una fallera amb el vestit tradicional. Hi ha 6 models diferents. Existeix l’opció de canviar la tela de la fallera i adaptar la resta del disseny.

 

59 xapes falles 3
XAPES DE MÚSICS
Com no hi ha festa que valga sense ells, també tenim xapes per a músics. Es pot triar la il·lustració del músic únicament o acompanyar-la amb l’instrument que toque.

Vos han agradat? podeu veure més mostres en els enllaços de Facebook, Instagram i Pinterest i si voleu més informació podeu enviar un mail a llimaplena@gmail.com.

Anuncios

CHAPAS FALLERAS

59 xapes falleres 1

Me apetecía hacer alguna cosa con temática fallera. así que después de bastantes días de pensar, dibujar, redibujar y cambiar y añadir, como suele pasar, aquí tenéis unas muestras de chapas con temática fallera, para lucir estas fiestas.

El tamaño de estas chapas es de 59mm de diámetro.

Dentro de la variedad de modelos a elegir, la idea principal es que sean personalizables con el nombre y si fuese necesario con cualquier otro dato de contacto.

Si alguien le apeteciese que en la ilustració apareciese la tela de su vestido también podría adaptarse el diseño.

CHAPAS DE FALLERAS Y FALLEROS BOLITAS Y PETARDOS

La chapa de bolita: consiste en una ilustración de falleros y falleras redonditos, utilizando para parte de los vestidos imágenes de telas de falleras reales, con el corpiño, en caso de falleras, dibujado y, en caso de los falleros, el pantalón es el que está dibujado y el chaleco aparece con la imagen de tela real.

La chapa petardos: se puede personalizar el nombre y el color del cohete principal.

El modelo I’m on falles: es un juego de palabras e imagen.

 

59 xapes falleres 2

CHAPAS DE FALLERAS MAYORES

La ilustración de esta chapa es una fallera con el traje tradicional. Hay 6 modelos diferentes. Existe la opción de cambiar la tela de la fallera y adaptar el resto del diseño.

 

59 xapes falles 3

CHAPAS DE MÚSICOS

Como no hay fiesta que se precie sin ellos, también tenemos chapas para músicos. Se puede elegir la ilustración del músico únicamente o acompañarla con el instrumento que toque.

Os han gustado? podéis ver más muestras en los enlaces de Facebook, Instagram y Pinterest y si queréis más información podéis enviar un mail a llimaplena@gmail.com.

ART I ARTESANIA EN XICOTETES POBLACIONS I TURISME

58 arte en pequeñas poblaciones y turismo

Sempre he donat valor a les xicotetes coses, a xicotets llocs, tenen alguna cosa especial. Però va ser en estudiar turisme quan vaig descobrir la possibilitat d’aprofitar aquests recursos per al desenvolupament econòmic de les poblacions.

Pense, i és una opinió molt personal, que els elements arquitectònics, escultòrics, paleontològics, etc. pertanyen a les ciutats d’on són originàries, per posar un exemple, la Dama d’Elx hauria d’estar a Elx, no a Madrid, i els frisos i altres parts del Partenon a Grècia no en el British Museum de Londres. Si açò fóra d’aquesta manera possibilitaria que els pobles tingueren un important recurs d’atracció i dinamització econòmica. Com sempre el tema de l’activació econòmica dependrà de com es realitze la seua gestió.

Amb el que he dit no he descobert res nou, en aquests casos estem parlant de retornar a museus en altres ciutats o als seus països d’origen, aquest fet tindria gran repercussió en els mitjans de comunicació, però que hi ha de les xicotetes poblacions, com pot ajudar-les l’art?.

Afortunadament en els últims anys han aparegut museus, cases museus i sales on s’exposen utensilis etnològics, mobiliari, l’arquitectura en sí, etc. que han sigut tan importants per a la supervivència i desenvolupament dels nostres avantpassats i també suposen xicotets trossos d’història, que han de ser coneguts per la població autòctona i són interessants mostrar al visitant.

Però m’agradaria fer un pas més, aquestes accions miren sempre al passat però també haurien de mirar al futur. Deixar un espai per a artistes, haurien de donar l’oportunitat d’exposar a artistes locals siguen coneguts o no, a les diferents escoles de dibuix i art, a grafiteros, escultors, fotògrafs, ceramistas i artesans, etc. Tenim tant talent… que tots ells i elles mereixen un lloc on donar a conèixer el seu treball. Aquest espai hauria de ser de coneixement públic, amb la seua deguda promoció, que no siga un mer tràmit o una sala que només s’obri al públic en les festes patronals. Que aquests espais es publiciten, es promocionen i es tinga una llista d’exposicions oberta on poder inscriure’s per a exposar i la població puga participar activament.

La fotografia d’aquest post està composta pels fullets que vaig fer per a il·lustrar el meu projecte final de carrera de Turisme, eren dues rutes pels Valls d’Alcalà, de Gallinera i Vall d’Ebo i altra per la marjal de Pego Oliva, dues rutes amb visites a museus. També apareixen elements etnològics del museu de la Vall d’Ebo, i quadro amb la tècnica de l’esmalt al foc i una aquarel·la de la sèrie que vaig fent a poc a poc de mans i treballs artesanals.

Post dedicat a la desapareguda sala Foment de Gandia.

ARTE Y ARTESANIA EN PEQUEÑAS POBLACIONES Y TURISMO

58 arte en pequeñas poblaciones y turismo

Siempre he dado valor a las pequeñas cosas, a pequeños lugares, tienen algo de especial. Pero fue al estudiar turismo cuando descubrí la posibilidad de aprovechar estos recursos para el desarrollo económico de las poblaciones.

Pienso, y es una opinión muy personal, que los elementos arquitectónicos, escultóricos, paleontológicos, etc. pertenecen a las ciudades de donde son originarias, por poner un ejemplo, la Dama de Elche debería estar en Elche, no en Madrid, y los frisos y otras partes del Partenon en Grecia no en el British Museum de Londres. Si esto fuese de este modo posibilitaría que los pueblos tuviesen un importante recurso de atracción y dinamización económica. Como siempre el tema de la activación económica dependerá de como se realice su gestión.

Con lo que he dicho no he descubierto nada nuevo, en estos casos estamos hablando de devolver a museos en otras ciudades o a sus países de origen, este hecho tendría gran repercusión en los medios de comunicación, pero que hay de las pequeñas poblaciones, ¿cómo puede ayudarles el arte?.

Afortunadamente en los últimos años han aparecido museos, casas museos y salas donde se exponen utensilios etnológicos, mobiliario, la arquitectura en sí, etc. que han sido tan importantes para la supervivencia y desarrollo de nuestros antepasados y también suponen pequeños pedazos de historia, que deben ser conocidos por la población autóctona y son interesantes mostrar al visitante.

Pero me gustaría dar un paso más, estas acciones miran siempre al pasado pero también deberían mirar al futuro. Dejar un espacio para artistas, deberían dar la oportunidad de exponer a artistas locales sean conocidos o no, a las distintas escuelas de dibujo y arte, a grafiteros, escultores, fotógrafos, ceramistas y artesanos, etc. Tenemos tanto talento… que todos ellos y ellas merecen un sitio donde dar a conocer su trabajo. Este espacio debería ser de conocimiento público, con su debida promoción, que no sea un mero trámite o una sala que sólo se abre al público en las fiestas patronales. Que estos espacios se publiciten, se promocionen y se tenga una lista de exposiciones abierta donde poder inscribirse para exponer y la población pueda participar activamente.

La fotografía de este post está compuesta por los folletos que hice para ilustrar mi proyecto final de carrera de Turismo, eran dos rutas por les Valls d’Alcalà, de Gallinera i D’Ebo i otra por la marjal de Pego Oliva, sendas rutas con visitas a museos. También aparecen elementos etnológicos del museo de la Vall d’Ebo, y quadro con la técnica del esmalte al fuego y una acuarela de la serie que voy haciendo poco a poco de manos y trabajos artesanales.

Post dedicado a la desaparecida sala Foment de Gandia.

FULLETS DE DUES RUTES TURÍSTIQUES

SONY DSC

I va arribar l’hora de fer alguna cosa que tenia pendent. Com vos vaig comentar vaig estudiar també la diplomatura de Turisme i en el projecte final de carrera vaig desenvolupar dues rutes turístiques, una d’elles per la marjal de Pego-Oliva i l’altra per les Valls de Pego, (la Vall de Gallinera, Vall d’Alcalà, Vall d‘Ebo), unes zona molt boniques, en les quals poder fer esport, gaudir de la naturalesa i respirar.

El projecte va comportar molt treball de recerca, en el qual em van ajudar, ara que tinc l’oportunitat els vaig a donar les gràcies, a Vicent del Parc natural de la marjal Pego-Oliva, a Ximo del centre excursionista de Pego i a Salvador Climent, que és el coneixement pur dels vestigis arqueològics de tota la zona, a Joan Carles Cambrils, el meu tutor del projecte, mira que em donava la pallissa quant a la forma del projecte perquè traguera bona nota i va funcionar, i a més persones que també em van facilitar el treball.

En acabar el projecte sempre se’m va quedar el mal sabor de boca de no haver pogut presentar les rutes en fullets perquè quedara totalment complet. Dit i fet una vegada vaig poder adquirir coneixements de disseny per a relitzar la part tècnica vaig començar a desenvolupar-los.

Una cosa que vaig tenir molt clara a l’hora de dissenyar un fullet, és que ho anava a fer al meu gust. Un fullet pràctic d’aquells que els pots guardar en la butxaca per a poder consultar-ho en qualsevol moment i d’una grandària apropiada, per a no notar la sensació de portar un cartó colpejant-te la cama a cada pas.

SONY DSC

Síntesi del treball
Com sempre una part complicada del treball és la de sintetitzar un extens text en alguna cosa que cabera en el format que tenia pensat.

Els fullets van quedar dividits en 5 seccions per cada cara.
– Una d’elles dedicada a la portada.
– Dos d’elles dedicades al plànol de la ruta
– Una dedicada a la descripció de la ruta i els punts de referència
– Les restants al desenvolupament dels punts més importants.
– També hi havia una línia inferior amb consells a seguir durant cada ruta.

SONY DSC

Quant a la grandària
La grandària és xicoteta, de 10 x 10 cm, perfecte per a qualsevol butxaca i de fàcil plegat.

Els colors
Cada costat de cada fullet tenia dos colors un per cada cara i sempre relacionat amb la temàtica de les rutes.
Mentre el de la Vall de Gallinera, predomina el verd del bosc i el cirera, per ser una vall coneguda per tal producte, en el de la Marjal de Pego Oliva, es va utilitzar un verd molt viu i color palla per la temàtica del cultiu de l’arròs i pels dos colors que adquireix est, tant en el seu creixement com en la seua recollida.

Les il·lustracions
Vaig decidir substituir el típic mapa topogràfic per un traçat acompanyat per il·lustracions en forma de pas en les quals es marcaven de color més fosc els punts a destacar en la ruta.
També en l’apartat es van il·lustrar la brúixola, bicicleta i les enmarcaciones de cada foto.

El resultat final, em va agradar, va quedar un fullet, senzill pràctic i divertit. Què vos sembla a vosaltres?