Archivos Mensuales: marzo 2018

COMBINACIÓ DE GRAVAT I PINTURA EN CAIXETES DECORATIVES

64 combinació pintura i gravat en caixetes decoratives

Sempre m’han agradat les caixes de fusta, metall o del que siga per a guardar cosetes, crec que és un vici. I ara m’encanta personalitzar-les per a altres persones.

En aquest cas era un regal per a una xiqueta que anava a naixer en poc de temps, m’agradava molt la idea de gravar el nom però pensava que era millor llevar-li una miqueta de serietat així que li vaig donar una mica de color.

La combinació de fusta amb un color clar queda molt bé, blau, groc, aigua-marina, rosa, taronja, groc… Tinc ganetes d’ anar provant aquests colors poc a poc.

El que si que tenia clar és que volia que s’apreciara la veta de la fusta fins i tot amb la capa de pintura de color, crec que queda molt més bonic.

Podeu vore treballs d’aquest tipus a través de Facebook, Pinterest e Instagram.

Si esteu intersad@s en aquestes caixes podeu preguntar sense compromís en llimaplena@gmail.com

Anuncios

COMBINACIÓN DE GRABADO Y PINTURA EN CAJITAS DECORATIVAS

64 combinació pintura i gravat en caixetes decoratives

Siempre me han gustado las cajas de madera, metal o de lo que sea para guardar cositas, creo que es un vicio. Y ahora me encanta personalizarlas para otras personas.

En este caso era un regalo para una bebe, me gustaba mucho la idea de grabar el nombre pero me apetecía quitarle un poquito de seriedad así que le di algo de color.

La combinación de madera con un color pastel queda muy bien, azul, amarillo, aguamarina, rosa, naranja, amarillo… Me apetece ir probando estos colores poquito a poco.

Lo que si que tenía claro es que quería que se apreciase la veta de la madera incluso con la capa de pintura de color, creo que queda mucho más bonito.

Podeís ver otros trabajos de este tipo a través de Facebook, Pinterest e Instagram

Si estáis intersad@s en estas cajas podéis preguntar sin compromiso en llimaplena@gmail.com

CAIXETA GRABADA AMB NOM I IL·LUSTRACIÓ

63 caixeta gravada maria i gat

Cada vegada m’agrada més personalitzar caixetes de fusta i pense que és un detall molt bonic per a fer o autofer-se a u mateix.

En aquest cas la idea estava clara el nom de María i com li agraden molt els gats calia fer una il·lustració d’aquests animalets.

EL DUBTE
Intentar dibuixar un gat sencer, la cara d’un gatet xicotet, un gat adult. Finalment es va fer una il·lustració amb la silueta d’un gat d’esquena com si estiguera a contrallum.

LA TÈCNICA
En aquest cas s’ha dibuixat per ordinador i s’ha gravat a mà amb un pirograbador, que va cremant la fusta a mesura que passem sobre ella.

Si esteu intersad@s en aquestes caixes podeu preguntar sense compromís en llimaplena@gmail.com

CAJITA GRABADA CON NOMBRE E ILUSTRACIÓN

63 caixeta gravada maria i gat

Cada vez me gusta más personalizar cajitas de madera y pienso que es un detalle muy bonito para hacer o autohacerse a un@ mism@.

En este caso la idea estaba clara el nombre de María y como le gustan mucho los gatos había que hacer una ilustración de estos animalitos.

LA DUDA

Intentar dibujar un gato entero, la cara de un gatito pequeño, un gato adulto. Finalmente se hizo una ilustración con la silueta de un gato de espalda como si estuviese a contraluz

LA TÉCNICA

En este caso se ha dibujado por ordenador y se ha grabado a mano con un pirograbador, que va quemando la madera a media que pasamos sobre ella.

Si estáis intersad@s en estas cajas podéis preguntar sin compromiso en llimaplena@gmail.com

DIA DE LA DONA 2018

62 dia de la dona

Dia de la dona 2018, com veieu seguisc posant-li el color negre de fons, com sempre i per desgràcia no crec que canvie.

No solc escriure gens per a aquest dia, però enguany no em puc callar i no perquè enguany ha una vaga, que va, però enguany veig que és més necesari.

Si heu llegit algun post meu anterior jo celebre el dia de la dona el 9 de març, el dia que vaig aconseguir acabar els meus estudis, llegint el meu projecte final de carrera, acabar els meus estudis malgrat totes les veus en contra. Perquè cagar-li la cara a totes aquestes veus ha sigut la vertadera lluita.

Si heu nascut en els 80 sabeu que com era la mentalitat de l’època, si eres bona en el col·le i els teus pares et poden pagar una carrera estudiaràs si tens una mica de “dificultat” que en realitat són altres capacitats a part de memoritzar podràs anar a FP o posar-te a treballar.

En els anys 80 ens barrejàvem fills que teníem pares de diferents generacions, amb diferents mentalitats, més actualitzades o més antiquades i masclistes. Ací va la primera lluita, anar en contra d’aquest tipus de pensaments més arcaics i no sucumbir en l’intent. Se’ns començava a parlar que teníem els mateixos drets, que teníem les mateixes oportunitats i ací ja ens començaven a mentir, si tenim les mateixes oportunitats, però a la llarga se’ns ha convertit en una doble càrrega, perquè seguim amb les mateixes obligacions més la pressió per a poder treballar.

Enguany més que mai no em puc callar amb prop de 40 anys, superant a professors ineptes que et podien amargar la vida, a pares d’altres generacions que no et recolzaven en absolut però sempre agraint a aqueixes persones que en algun moment t’han donat un espijonet amb paraules com “Jo crec en tu i sé que arribaràs lluny “gràcies “Peli”, aqueixes úniques paraules que m’han acompanyat sempre per a seguir agafant forces i continuar avant.

En enguany 2018 fins i tot en el que se suposa que és el nostre dia se’ns segueix insultant, els mitjans de comunicació com sempre segueixen amb els seus jocs de doble moral, parlant del dia de la dona i al mateix temps amb un altre tipus de contraprogramació i donant veu a autèntics cínics i cíniques, s’ha convertit en una burla. Sabeu per què dic açò, el dia de la dona 2018 s’ha convertit en el dia que hi haurà una vaga per a les feministes, eixes que estan en contra dels homes, les que només volen avortar, les lletges, les roges d’esquerra, les feminazis, que se’ns crida ara…

En aquest 2018 , quasi 40 anys després de la creació de la magnífica Consitución que ens dóna els mateixos “drets” a tots, hem d’aguantar que polítiques totalment irresponsables presumisquen que van a fer una vaga a la japonesa, treballant més que mai, Ai treballant, diuen! igual necessiten vore en el diccionari la paraula treballar. però bé açò és un altre tema. Amb açò el que dic, és que aquest s’ha polititzat fent veure que la vaga és per a eixa gent d’esquerres, que els altres que són les persones “normals” no tenen perquè anar a la vaga, que no fa falta que amb anar de morat i dir que és el dia de la dona i fer una carrereta ho tenim bé. Ironia mode on.

Enguany he fet una regressió als anys 60 veient les programacions d’alguns ajuntaments, tallers de maquillatge, tallers per a menopausa, i dic jo, el de la menopausa no està mal però, xe per al dia de la dona, igual és alguna cosa que s’hauria d’oferir normalment en els centres de salut per a ajudar i no únicament en el dia reivindicatiu de molts altres temes més importants, i que està clar no interessa que es tracten.

DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS DONES
A les que van deixar d’estudiar per a poder treballar per la pressió dels seus pares.
A les que han continuat estudiant perquè era el seu somni.
A les que decideixen no ser mares.
A les que decideixen ser mares.
A les que una vegada són mares la vida els dóna una bolcada, amb acomiadaments i un llarg etc. de conseqüències.
A les que treballen a mitja jornada per poder ocupar-se dels seus fills encara que açò significa perdre poder adquisitiu.
A les que treballen la jornada completa perquè ho necessiten.
A les que treballen la jornada completa perquè els dóna la gana.
A les que van a les entrevistes de treball i encara que és il·legal segueixen suportant preguntes personals sobre la seua vida, la seua parella o la seua decisió de ser mares en un futur pròxim.
A les que una vegada han sigut mares i ho dius en una entrevista veus que l’entrevista canvia de rumb i saben que està perduda.
A les que milloren els seus coneixements dia a dia.
A les que ja s’han rendit.
A les que suporten el comentari del teu tens temps per a tot el que passa és que cerques excuses per a no fer-ho.
A les que suporten la pressió d’haver d’estar boniques, primes i estupendes per a aconseguir el que un home pot fer fet un drap.
A les que intenten conciliar i lluiten per açò.
A les que s’alcen a les 4 o 5 o es fiquen al llit més de les 2 de la nit per a poder fer els treballs que els agrada perquè la resta del dia han de dedicar-ho als fills, treball, casa o tot junt, que és el que sol passar.
També li’l dedique als homes que saben que açò no és només una lluita nostra.
Als pares que s’acullen a reducció de jornada per a estar amb els seus fills.
A les mares i pares que eduquen en igualtat de condicions.

A la meua amiga Àngela per les seues paraules, que sapia que sempre m’han acompanyat i m’han donat força.

NO DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS PERSONES
A les que prenen la paraula feminisme com un insult.
A les que des del seu tron en política i les seues més de 3000€ de sou s’atreveixen a saber com les estem passant les altres i damunt sentir-se com un exemple.
A les que no saben ni que va el tema ni els importa.
A les que es posen en boles per a reivindicar alguna cosa. Estic fins als nassos que se’ns sexualitze fins a tot per a se’ns escolte en les nostres reivindicacions.

VULL PER A PODER TENIR UNA IGUALTAT REAL
Tallers d’apoderament.
Facilitats legals per a poder facturar a aquelles persones que no arriben ni a facturar per a pagar-se un autònom.
Atenció sanitària post part de qualitat, no solament tallers de lactància que també suposen una pressió.
Ocupacions que en els quals el nostre contracte corresponga a la nostra qualificació formativa i professional no amb els contractes de menor qualificació perquè cobrem menys.
Opció a optar a bons llocs de treball
Vull que desaparega la nostra sensació de culpa si treballem i també si ens quedem a casa.

Que no se’ns revolique la panxa cada vegada que se’ns posa un fill malalt i no podem acudir al treball.
Que els homes s’incloguen en les nostres reivindicacions.
Vull que els homes que estan al nostre al voltant siguen els primers que ens respecten i que es facen càrreg de les seues responsabilitats.
Que deixem de ficar-los als xiquets la idea que el rosa és de xiques i el blau de xics, que el ballet és per a xiquetes i el futbol per a xiquets, i ho dic amb coneixement de causa perquè ho estic vivint.
Vull que en els llibres de text apareguen dones no solament Marie Curie va fer alguna cosa per la ciència.

Vull les mateixes oportunitats.

Sí vull moltes coses i seguisc lluitant per elles dia a dia perque hi ha molts àmbits a millorar.

DIA DE LA MUJER 2018

62 dia de la dona

Día de la mujer 2018, como veis sigo poniéndole el color negro de fondo, como siempre y por desgracia no creo que cambie.

No suelo escribir nada para este día, pero este año no me puedo callar y no porque este año haya una huelga, que va, pero este año veo que hace bastante más falta.

Si habéis leído algún post mío anterior yo celebro el día de la mujer el 9 de marzo, el día que conseguí acabar mis estudios, leyendo mi proyecto final de carrera, acabar mis estudios pese a todas las voces en contra. Porque cagarle la cara a todas estas voces ha sido la verdadera lucha.

Si habéis nacido en los 80 sabéis que como era la mentalidad de la época, si eres buena en el cole y tus padres te pueden pagar una carrera estudiarás si tienes un poco de “dificultad” que en realidad son otras capacidades aparte de memorizar podrás ir a FP o ponerte a trabajar.

En los años 80 nos mezclábamos hijos que teníamos padres de diferentes generaciones, con diferentes mentalidades, más actualizadas o más anticuadas y machistas. Ahí va la primera lucha, ir en contra de este tipo de pensamientos más arcaicos y no sucumbir en el intento. Se nos empezaba a hablar de que teníamos los mismos derechos, que teníamos las mismas oportunidades y ahí ya nos empezaban a mentir, si tenemos las mismas oportunidades, pero a la larga se nos ha convertido en una doble carga, porque seguimos con las mismas obligaciones más la presión para poder trabajar.

Este año más que nunca no me puedo callar con cerca de 40 años, superando a profesores ineptos que te podían amargar la vida, a padres de otras generaciones que no te apoyaban en absoluto pero siempre agradeciendo a esas personas que en algún momento te han dado ese empujoncito con palabras como “Jo creo en ti y se que llegarás lejos “gracias “Peli”, esas únicas palabras que me han acompañado siempre para seguir cogiendo fuerzas y continuar adelante.

En este año 2018 incluso en lo que se supone que es nuestro día se nos sigue insultando, los medios de comunicación como siempre siguen con sus jueguecitos de doble moral, hablando del día de la mujer y al mismo tiempo con otro tipo de contraprogramación y dando voz a auténticos cínicos y cínicas, se ha convertido en una burla. Sabéis por qué digo esto, el día de la mujer 2018 se ha convertido en el día que habrá una huelga para las feministas, esas que están en contra de los hombres, las que sólo quieren abortar, las feas, las rojas de izquierda, las feminazis, que se nos llama ahora…

En este 2018 , casi 40 años después de la creación de la magnífica Consitución que nos da los mismos “derechos” a todos, tenemos que aguantar que políticas totalmente irresponsables presuman de que van a hacer una huelga a la japonesa, trabajando más que nunca, ¡Ay trabajando, dicen! igual necesitan buscar en el diccionario la palabra trabajar. pero bueno esto es otro tema. Con esto lo que digo, es que este se ha politizado haciendo ver que la huelga es para esa gente de izquierdas, que los demás que son las personas “normales” no tienen porque ir a la huelga, que no hace falta que con ir de morado i decir que es el día de la mujer y hacer una carrerita lo tenemos bien. Ironía modo on.

Este año he hecho una regresión a los años 60 viendo las programaciones de algunos ayuntamientos, talleres de maquillaje, talleres para menopausia, y digo yo, el de la menopausia no está mal pero, leches para el día de la mujer, igual es algo que se debería ofrecer normalmente en los centros de salud para ayudar y no únicamente en el día reivindicativo de muchos otros temas más importantes, y que por su puesto no interesa que se traten.

ESTE POST SE LO DEDICO A LAS SIGUIENTES MUJERES

A las que dejaron de estudiar para poder trabajar por la presión de sus padres.

A las que han continuado estudiando porque era su sueño.

A las que deciden no ser madres.

A las que deciden ser madres.

A las que una vez son madres la vida les da un vuelco, con despidos y un largo etc. de consecuencias.

A las que trabajan a media jornada para poder ocuparse de sus hijos aunque esto significa perder poder adquisitivo.

A las que trabajan la jornada completa porque lo necesitan.

A las que trabajan la jornada completa porque les da la gana.

A las que van a las entrevistas de trabajo y aunque es ilegal siguen soportando preguntas personales sobre su vida, su pareja o su decisión de ser madres en un futuro próximo.

A las que una vez han sido madres y lo dices en una entrevista ves que la entrevista cambia de rumbo y saben que está perdida.

A las que mejoran sus conocimientos día a día.

A las que ya se han rendido.

A las que soportan el comentario de tu tienes tiempo para todo lo que pasa es que buscas excusas para no hacerlo.

A las que soportan la presión de tener que estar guapas, delgadas y estupendas para conseguir lo que un hombre puede hacer hecho un piltrafa.

A las que intentan conciliar y luchan por ello.

A las que se levantan a las 4 ó 5 o se acuestan más de las 2 de la noche para poder hacer trabajos que les satisfagan porque el resto del día deben dedicarlo a los hijos, trabajo, casa o todo junto, que es lo que suele pasar.

También se lo dedico a los hombres que saben que esto no es sólo una lucha nuestra.

A los padres que se acogen a reducción de jornada para estar con sus hijos.

A las madres y padres que educan en igualdad de condiciones.

A mi amiga Ángela por sus palabras, que sepa que siempre me han acompañado y me han dado fuerza.

NO DEDICO ESTE POST A LAS SIGUIETNES PERSONAS

A las que toman la palabra feminismo como un insulto

A las que desde su trono en política y sus más de 3000€ de sueldo se atreven a saber como las estamos pasando las demás y encima sentirse como un ejemplo.

A las que no saben ni de que va el tema ni les importa.

A las que se ponen en bolas para reivindicar algo. Estoy hasta las narices de que se nos sexualice hasta para prestarnos atención en nuestras reivindicaciones.

QUIERO PARA TENER UNA IGUALDAD REAL

Talleres de empoderamiento.

Facilidades legales para poder facturar a aquellas personas que no llegan ni a facturar para pagarse un autónomo.

Atención sanitaria post parto de calidad, no sólo talleres de lactancia que también suponen una presión.

Empleos que en los que nuestro contrato corresponda a nuestra cualificación formativa y profesional no con los contratos más de menor cualificación para que cobremos menos.

Opción a optar a buenos puestos de trabajo.

Quiero que desaparezca nuestra sensación de culpa si trabajamos y si nos quedamos en casa.

Que no se nos tenga que revolver el estómago que se nos pone un hijo enfermo y no podemos ir al trabajo.

Que los hombres se incluyan en nuestras reivindicaciones.

Quiero que los hombres que están a nuestro alrededor sean los primeros que nos respeten y que apechuguen con sus responsabilidades.

Que dejemos de meterles a los niños la idea de que el rosa es de chicas y el azul de chicos, que el ballet es para niñas y el futbol para niños, y lo digo con conocimiento de causa porque lo estoy viviendo.

Quiero que en los libros de texto aparezcan mujeres no sólo Marie Curie hizo algo por la ciencia.

Quiero las mismas oportunidades.

Sí quiero muchas cosas y sigo luchando por ellas día a día porque hay muchos ámbitos que mejorar.

 

COMUNIONS, INVITACIONS I DETALLS

61a comunions

S’acosten les comunions i Uf uf uf que estrès i quanta cosa per organitzar. Però no vos preocupeu que vos tirem una mà.

INVITACIONS I RECORDATORIS.

Ens agrada personalitzar les vostres invitacions amb allò que més us puga venir de gust, des del vestit fins a la companyia en la invitació com en el cas de que Mertixell, que l’acompanyaven els seus gatets.

Explica’ns quins són els vostres colors preferits, aficions i posarem la màquina en marxa per a tenir una idea original per a tu.

Targetes, recordatoris, etiquetes i qualsevol cosa que necessites.

DETALLETS
61 b comunions

Per a amenitzar l’esdeveniment dissenyem i realitzem xapes tematizades i amb el nom de cada convidat si es desitja.

Per a oferir com detallet, disposem de espillets de butxaca o imants, pràctics i bonics.
 

QUADRES DE PETJADES

61 c comunions

Una manera de tenir un record dels convidats a la comunió és amb un quadre de petjades. Un quadre en el qual apareix el xiquet o la xiqueta de comunió i uns lleugers traços, els convidats amb les seues petjades i amb tinta de color s’encarregaran de donar-li videta.

Per a qualsevol consulta llimaplena@gmail.com
Podeu vore alguns treballas fets per Facebook, Pinterest i Instagram.