DIA DE LA DONA 2018

62 dia de la dona

Dia de la dona 2018, com veieu seguisc posant-li el color negre de fons, com sempre i per desgràcia no crec que canvie.

No solc escriure gens per a aquest dia, però enguany no em puc callar i no perquè enguany ha una vaga, que va, però enguany veig que és més necesari.

Si heu llegit algun post meu anterior jo celebre el dia de la dona el 9 de març, el dia que vaig aconseguir acabar els meus estudis, llegint el meu projecte final de carrera, acabar els meus estudis malgrat totes les veus en contra. Perquè cagar-li la cara a totes aquestes veus ha sigut la vertadera lluita.

Si heu nascut en els 80 sabeu que com era la mentalitat de l’època, si eres bona en el col·le i els teus pares et poden pagar una carrera estudiaràs si tens una mica de “dificultat” que en realitat són altres capacitats a part de memoritzar podràs anar a FP o posar-te a treballar.

En els anys 80 ens barrejàvem fills que teníem pares de diferents generacions, amb diferents mentalitats, més actualitzades o més antiquades i masclistes. Ací va la primera lluita, anar en contra d’aquest tipus de pensaments més arcaics i no sucumbir en l’intent. Se’ns començava a parlar que teníem els mateixos drets, que teníem les mateixes oportunitats i ací ja ens començaven a mentir, si tenim les mateixes oportunitats, però a la llarga se’ns ha convertit en una doble càrrega, perquè seguim amb les mateixes obligacions més la pressió per a poder treballar.

Enguany més que mai no em puc callar amb prop de 40 anys, superant a professors ineptes que et podien amargar la vida, a pares d’altres generacions que no et recolzaven en absolut però sempre agraint a aqueixes persones que en algun moment t’han donat un espijonet amb paraules com “Jo crec en tu i sé que arribaràs lluny “gràcies “Peli”, aqueixes úniques paraules que m’han acompanyat sempre per a seguir agafant forces i continuar avant.

En enguany 2018 fins i tot en el que se suposa que és el nostre dia se’ns segueix insultant, els mitjans de comunicació com sempre segueixen amb els seus jocs de doble moral, parlant del dia de la dona i al mateix temps amb un altre tipus de contraprogramació i donant veu a autèntics cínics i cíniques, s’ha convertit en una burla. Sabeu per què dic açò, el dia de la dona 2018 s’ha convertit en el dia que hi haurà una vaga per a les feministes, eixes que estan en contra dels homes, les que només volen avortar, les lletges, les roges d’esquerra, les feminazis, que se’ns crida ara…

En aquest 2018 , quasi 40 anys després de la creació de la magnífica Consitución que ens dóna els mateixos “drets” a tots, hem d’aguantar que polítiques totalment irresponsables presumisquen que van a fer una vaga a la japonesa, treballant més que mai, Ai treballant, diuen! igual necessiten vore en el diccionari la paraula treballar. però bé açò és un altre tema. Amb açò el que dic, és que aquest s’ha polititzat fent veure que la vaga és per a eixa gent d’esquerres, que els altres que són les persones “normals” no tenen perquè anar a la vaga, que no fa falta que amb anar de morat i dir que és el dia de la dona i fer una carrereta ho tenim bé. Ironia mode on.

Enguany he fet una regressió als anys 60 veient les programacions d’alguns ajuntaments, tallers de maquillatge, tallers per a menopausa, i dic jo, el de la menopausa no està mal però, xe per al dia de la dona, igual és alguna cosa que s’hauria d’oferir normalment en els centres de salut per a ajudar i no únicament en el dia reivindicatiu de molts altres temes més importants, i que està clar no interessa que es tracten.

DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS DONES
A les que van deixar d’estudiar per a poder treballar per la pressió dels seus pares.
A les que han continuat estudiant perquè era el seu somni.
A les que decideixen no ser mares.
A les que decideixen ser mares.
A les que una vegada són mares la vida els dóna una bolcada, amb acomiadaments i un llarg etc. de conseqüències.
A les que treballen a mitja jornada per poder ocupar-se dels seus fills encara que açò significa perdre poder adquisitiu.
A les que treballen la jornada completa perquè ho necessiten.
A les que treballen la jornada completa perquè els dóna la gana.
A les que van a les entrevistes de treball i encara que és il·legal segueixen suportant preguntes personals sobre la seua vida, la seua parella o la seua decisió de ser mares en un futur pròxim.
A les que una vegada han sigut mares i ho dius en una entrevista veus que l’entrevista canvia de rumb i saben que està perduda.
A les que milloren els seus coneixements dia a dia.
A les que ja s’han rendit.
A les que suporten el comentari del teu tens temps per a tot el que passa és que cerques excuses per a no fer-ho.
A les que suporten la pressió d’haver d’estar boniques, primes i estupendes per a aconseguir el que un home pot fer fet un drap.
A les que intenten conciliar i lluiten per açò.
A les que s’alcen a les 4 o 5 o es fiquen al llit més de les 2 de la nit per a poder fer els treballs que els agrada perquè la resta del dia han de dedicar-ho als fills, treball, casa o tot junt, que és el que sol passar.
També li’l dedique als homes que saben que açò no és només una lluita nostra.
Als pares que s’acullen a reducció de jornada per a estar amb els seus fills.
A les mares i pares que eduquen en igualtat de condicions.

A la meua amiga Àngela per les seues paraules, que sapia que sempre m’han acompanyat i m’han donat força.

NO DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS PERSONES
A les que prenen la paraula feminisme com un insult.
A les que des del seu tron en política i les seues més de 3000€ de sou s’atreveixen a saber com les estem passant les altres i damunt sentir-se com un exemple.
A les que no saben ni que va el tema ni els importa.
A les que es posen en boles per a reivindicar alguna cosa. Estic fins als nassos que se’ns sexualitze fins a tot per a se’ns escolte en les nostres reivindicacions.

VULL PER A PODER TENIR UNA IGUALTAT REAL
Tallers d’apoderament.
Facilitats legals per a poder facturar a aquelles persones que no arriben ni a facturar per a pagar-se un autònom.
Atenció sanitària post part de qualitat, no solament tallers de lactància que també suposen una pressió.
Ocupacions que en els quals el nostre contracte corresponga a la nostra qualificació formativa i professional no amb els contractes de menor qualificació perquè cobrem menys.
Opció a optar a bons llocs de treball
Vull que desaparega la nostra sensació de culpa si treballem i també si ens quedem a casa.

Que no se’ns revolique la panxa cada vegada que se’ns posa un fill malalt i no podem acudir al treball.
Que els homes s’incloguen en les nostres reivindicacions.
Vull que els homes que estan al nostre al voltant siguen els primers que ens respecten i que es facen càrreg de les seues responsabilitats.
Que deixem de ficar-los als xiquets la idea que el rosa és de xiques i el blau de xics, que el ballet és per a xiquetes i el futbol per a xiquets, i ho dic amb coneixement de causa perquè ho estic vivint.
Vull que en els llibres de text apareguen dones no solament Marie Curie va fer alguna cosa per la ciència.

Vull les mateixes oportunitats.

Sí vull moltes coses i seguisc lluitant per elles dia a dia perque hi ha molts àmbits a millorar.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s