Archivo de la categoría: VLC. MONÒLEGS CAXONDOS DE LA PUBLICIATAT

TELETENDA, ELLS FAN, ELLES ES SORPRENEN

56 Teletienda ellos hacen ellas se asombran

Ja fa temps que li tenia ganes a aquest tema, sí així és, la teletenda, en uns temps, en els que hem passat dels anuncis dels anys 80 de cognac (passe de dir marques) de la “tia” en pilotes corrent a cavall i de desodorants també de la “tia” en pilotes posant-se l’aerosol, d’escoltar allò de la publicitat responsable, de suportar en la carrera de Publicitat que els nostres treballs no tenen creativitat i notorietat, seguim veient que es contracta la mateixa merda de publicitat masclista i misògina que ens segueix tractant com açò “ties”.

Aquest post el dedique especialment a la teletenda, l’insomni dóna per a molt i a voltes el tipus d’anunci bucle que es crea en un mateix producte en la teletienda ajuda a agafar el son, però també veus molts anuncis i comproves que res canvia.

El post l’he titulat: Teletenda, ells fan, elles es sorprenen. No dic que tots els anuncis siguen iguals però la gran majoria que veig diàriament sí ho són. Els homes són els descobridors, els inventors, els que tenen idea de les coses i les dones les que únicament es dignen a sorprendre’s davant tals meravelles, pobres elles, incapaces de poder fer alguna cosa per si mateixes. En cansa i no soporte eixa actitut.

Passem als productes específics de neteja de les teletendes, eeeehhhh ací canvia el paper ja no ens sorprenem nosaltres, ara nosaltres netegem i ells ens diuen com ho hem de fer,”Tocat el nas” i perdoneu-me l’expressió però em satura.

Tan difícil és posar a homes i dones fent les mateixes coses, collona fins al lleva-taques fúcsia (passe de nomenar marques de nou) ho ha fet. Tan difícil és destinar alguns productes als dos sexes, encara que siga per responsabilitat social.

L’altre dia veient un partit de futbol en els anuncis de la mitja part, el meu nano de 8 anys em pregunta mama per què només s’anuncien cotxes i li vaig dir jo, no solament cotxes no els productes bancaris també, i dit i fet encara no ho havia nomenat i un producte bancari. I dic jo seran ells els únics que compren cotxes i contracten productes amb el banc?…

Feu una ullada i comproveu-ho per vosaltres mismo@s. A mi es algo que grrr.

 

ODA A LA TELETENDA

Teletenda, tu que m’ajudes a dormir,
et pose, et lleve, i et repetisc,
eres un bucle d’informació,
que t’absorbeix a una altra dimensió.

Ells fan, elles els admiren
i em toca els nassos
que em diguen com netejar
per algú que de normal no se ho aplique.

I seguisc vivint la mateixa tonteria
un mateix sistema publicitari
que per molt que diguen que canvia
no canviarà en la vida.

 

PUBLICITAT EL QUE EL VENEN QUE ÉS I EL QUE ÉS EN REALITAT

26 publicitat

Qui no recorda aquells anuncis quan érem xicotets de la televisió allà pels 80. Recordeu els anuncis de Osborne, Cola Cao , Fa, Farala, segur que recordeu l’anunci, el slogan i la música de molts d’ells, i bé altres aspectes una mica més negatius com el masclisme en quasi tot.

Bé doncs se suposa que la publicitat ha evolucionat, fins i tot els publicistes s’anuncien en televisió -per una publicitat més responsable- diuen, i bla bla bla. I sí, dic bla bla bla perquè açò no se ho creuen ni ells.

Quan estudiava publicitat teníem una assignatura que era creativitat publicitària. Doncs res ja se’t podia ocórrer alguna cosa a tu o al veí que la idea mai era prou creativa, impactant o notòria.

Quan, en poques paraules, et diuen que les teues idees són una merda, no se perquè tenen aqueix costum alguns professors, doncs dius ostres valc per a açò?, buf, no tinc bones idees?, doncs açò quan el complex et comença a passar pel cap i dius em vaig a encendre la tele per a airejar-me una estona, et quedes mirant-la i dius, caguen tot! m’estan criticant a mi que sóc una estudiant i les grans empreses publicitàries, sí aquelles que es porten premis estan fent una publicitat més merdosa que la que jo plantege. vaja tela.

Doncs sí, aquesta publicitat tan responsable segueix fent les següents empastrades, i com són tan creatius segueixen utilitzant els mateixos estereotips neandertals.
Seguisc veient que destinen els mateixos tipus de productes als mateixos segments de la població, encara que per ètica contemporània haurien de diversificar el seu públic objectiu en la publicitat.

-Els productes de neteja els segueixen destinant a les dones, amb això no ajuden molt a trencar la imatge de la dona a casa o en el treball i a casa també.
-Els productes per aprimar-se i productes “light”, tots per a les dones, ha de ser que el sexe femení és l’únic que engreixa, doncs em sembla una fallada d’estratègia s’estan perdent un nínxol de mercat bastant ampli.
-Els productes bancaris per als homes, ha de ser que els únics que contracten coses en els bancs són homes. Per cert una vegada en un banc em solta el director (any 2.014 de nostra era), bo per si el teu marit vol obrir-se un compte. Però que hòstia li haguera ensocat en eixe moment, gracies a que les males idees que tinc no les pose en pràctica.
– Els cotxes menuts per a nosaltres, res, un joguet per a anar del cantó a la tenda.
– Els cotxes grans per a ells, doncs res xics ja sabeu a fer hores extres, per a tenir un supercotxe que si no, no aprofiteu per a res.

Doncs açò pressió per a ells d’èxit i diners i per a nosaltres d’estar perfectes per als altres ah bé i de motxos igualet que anys arrere, i un altre llarg etc.

I seguisc preguntant-me tenen els sants ous de parlar-me de responsabilitat publicitària?. Ala a prendre vent i als quals estigueu estudiant o a voltes treballant analitzeu el que us diuen abans de creure-vos que no teniu ni idea.

Per cert m’estic plantejant analitzar anuncis televisius, segur que és un exercici entretingut.