Archivo de la categoría: VLC. VARIS

DIA DE LA DONA 2018

62 dia de la dona

Dia de la dona 2018, com veieu seguisc posant-li el color negre de fons, com sempre i per desgràcia no crec que canvie.

No solc escriure gens per a aquest dia, però enguany no em puc callar i no perquè enguany ha una vaga, que va, però enguany veig que és més necesari.

Si heu llegit algun post meu anterior jo celebre el dia de la dona el 9 de març, el dia que vaig aconseguir acabar els meus estudis, llegint el meu projecte final de carrera, acabar els meus estudis malgrat totes les veus en contra. Perquè cagar-li la cara a totes aquestes veus ha sigut la vertadera lluita.

Si heu nascut en els 80 sabeu que com era la mentalitat de l’època, si eres bona en el col·le i els teus pares et poden pagar una carrera estudiaràs si tens una mica de “dificultat” que en realitat són altres capacitats a part de memoritzar podràs anar a FP o posar-te a treballar.

En els anys 80 ens barrejàvem fills que teníem pares de diferents generacions, amb diferents mentalitats, més actualitzades o més antiquades i masclistes. Ací va la primera lluita, anar en contra d’aquest tipus de pensaments més arcaics i no sucumbir en l’intent. Se’ns començava a parlar que teníem els mateixos drets, que teníem les mateixes oportunitats i ací ja ens començaven a mentir, si tenim les mateixes oportunitats, però a la llarga se’ns ha convertit en una doble càrrega, perquè seguim amb les mateixes obligacions més la pressió per a poder treballar.

Enguany més que mai no em puc callar amb prop de 40 anys, superant a professors ineptes que et podien amargar la vida, a pares d’altres generacions que no et recolzaven en absolut però sempre agraint a aqueixes persones que en algun moment t’han donat un espijonet amb paraules com “Jo crec en tu i sé que arribaràs lluny “gràcies “Peli”, aqueixes úniques paraules que m’han acompanyat sempre per a seguir agafant forces i continuar avant.

En enguany 2018 fins i tot en el que se suposa que és el nostre dia se’ns segueix insultant, els mitjans de comunicació com sempre segueixen amb els seus jocs de doble moral, parlant del dia de la dona i al mateix temps amb un altre tipus de contraprogramació i donant veu a autèntics cínics i cíniques, s’ha convertit en una burla. Sabeu per què dic açò, el dia de la dona 2018 s’ha convertit en el dia que hi haurà una vaga per a les feministes, eixes que estan en contra dels homes, les que només volen avortar, les lletges, les roges d’esquerra, les feminazis, que se’ns crida ara…

En aquest 2018 , quasi 40 anys després de la creació de la magnífica Consitución que ens dóna els mateixos “drets” a tots, hem d’aguantar que polítiques totalment irresponsables presumisquen que van a fer una vaga a la japonesa, treballant més que mai, Ai treballant, diuen! igual necessiten vore en el diccionari la paraula treballar. però bé açò és un altre tema. Amb açò el que dic, és que aquest s’ha polititzat fent veure que la vaga és per a eixa gent d’esquerres, que els altres que són les persones “normals” no tenen perquè anar a la vaga, que no fa falta que amb anar de morat i dir que és el dia de la dona i fer una carrereta ho tenim bé. Ironia mode on.

Enguany he fet una regressió als anys 60 veient les programacions d’alguns ajuntaments, tallers de maquillatge, tallers per a menopausa, i dic jo, el de la menopausa no està mal però, xe per al dia de la dona, igual és alguna cosa que s’hauria d’oferir normalment en els centres de salut per a ajudar i no únicament en el dia reivindicatiu de molts altres temes més importants, i que està clar no interessa que es tracten.

DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS DONES
A les que van deixar d’estudiar per a poder treballar per la pressió dels seus pares.
A les que han continuat estudiant perquè era el seu somni.
A les que decideixen no ser mares.
A les que decideixen ser mares.
A les que una vegada són mares la vida els dóna una bolcada, amb acomiadaments i un llarg etc. de conseqüències.
A les que treballen a mitja jornada per poder ocupar-se dels seus fills encara que açò significa perdre poder adquisitiu.
A les que treballen la jornada completa perquè ho necessiten.
A les que treballen la jornada completa perquè els dóna la gana.
A les que van a les entrevistes de treball i encara que és il·legal segueixen suportant preguntes personals sobre la seua vida, la seua parella o la seua decisió de ser mares en un futur pròxim.
A les que una vegada han sigut mares i ho dius en una entrevista veus que l’entrevista canvia de rumb i saben que està perduda.
A les que milloren els seus coneixements dia a dia.
A les que ja s’han rendit.
A les que suporten el comentari del teu tens temps per a tot el que passa és que cerques excuses per a no fer-ho.
A les que suporten la pressió d’haver d’estar boniques, primes i estupendes per a aconseguir el que un home pot fer fet un drap.
A les que intenten conciliar i lluiten per açò.
A les que s’alcen a les 4 o 5 o es fiquen al llit més de les 2 de la nit per a poder fer els treballs que els agrada perquè la resta del dia han de dedicar-ho als fills, treball, casa o tot junt, que és el que sol passar.
També li’l dedique als homes que saben que açò no és només una lluita nostra.
Als pares que s’acullen a reducció de jornada per a estar amb els seus fills.
A les mares i pares que eduquen en igualtat de condicions.

A la meua amiga Àngela per les seues paraules, que sapia que sempre m’han acompanyat i m’han donat força.

NO DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS PERSONES
A les que prenen la paraula feminisme com un insult.
A les que des del seu tron en política i les seues més de 3000€ de sou s’atreveixen a saber com les estem passant les altres i damunt sentir-se com un exemple.
A les que no saben ni que va el tema ni els importa.
A les que es posen en boles per a reivindicar alguna cosa. Estic fins als nassos que se’ns sexualitze fins a tot per a se’ns escolte en les nostres reivindicacions.

VULL PER A PODER TENIR UNA IGUALTAT REAL
Tallers d’apoderament.
Facilitats legals per a poder facturar a aquelles persones que no arriben ni a facturar per a pagar-se un autònom.
Atenció sanitària post part de qualitat, no solament tallers de lactància que també suposen una pressió.
Ocupacions que en els quals el nostre contracte corresponga a la nostra qualificació formativa i professional no amb els contractes de menor qualificació perquè cobrem menys.
Opció a optar a bons llocs de treball
Vull que desaparega la nostra sensació de culpa si treballem i també si ens quedem a casa.

Que no se’ns revolique la panxa cada vegada que se’ns posa un fill malalt i no podem acudir al treball.
Que els homes s’incloguen en les nostres reivindicacions.
Vull que els homes que estan al nostre al voltant siguen els primers que ens respecten i que es facen càrreg de les seues responsabilitats.
Que deixem de ficar-los als xiquets la idea que el rosa és de xiques i el blau de xics, que el ballet és per a xiquetes i el futbol per a xiquets, i ho dic amb coneixement de causa perquè ho estic vivint.
Vull que en els llibres de text apareguen dones no solament Marie Curie va fer alguna cosa per la ciència.

Vull les mateixes oportunitats.

Sí vull moltes coses i seguisc lluitant per elles dia a dia perque hi ha molts àmbits a millorar.

Anuncios

ART I ARTESANIA EN XICOTETES POBLACIONS I TURISME

58 arte en pequeñas poblaciones y turismo

Sempre he donat valor a les xicotetes coses, a xicotets llocs, tenen alguna cosa especial. Però va ser en estudiar turisme quan vaig descobrir la possibilitat d’aprofitar aquests recursos per al desenvolupament econòmic de les poblacions.

Pense, i és una opinió molt personal, que els elements arquitectònics, escultòrics, paleontològics, etc. pertanyen a les ciutats d’on són originàries, per posar un exemple, la Dama d’Elx hauria d’estar a Elx, no a Madrid, i els frisos i altres parts del Partenon a Grècia no en el British Museum de Londres. Si açò fóra d’aquesta manera possibilitaria que els pobles tingueren un important recurs d’atracció i dinamització econòmica. Com sempre el tema de l’activació econòmica dependrà de com es realitze la seua gestió.

Amb el que he dit no he descobert res nou, en aquests casos estem parlant de retornar a museus en altres ciutats o als seus països d’origen, aquest fet tindria gran repercussió en els mitjans de comunicació, però que hi ha de les xicotetes poblacions, com pot ajudar-les l’art?.

Afortunadament en els últims anys han aparegut museus, cases museus i sales on s’exposen utensilis etnològics, mobiliari, l’arquitectura en sí, etc. que han sigut tan importants per a la supervivència i desenvolupament dels nostres avantpassats i també suposen xicotets trossos d’història, que han de ser coneguts per la població autòctona i són interessants mostrar al visitant.

Però m’agradaria fer un pas més, aquestes accions miren sempre al passat però també haurien de mirar al futur. Deixar un espai per a artistes, haurien de donar l’oportunitat d’exposar a artistes locals siguen coneguts o no, a les diferents escoles de dibuix i art, a grafiteros, escultors, fotògrafs, ceramistas i artesans, etc. Tenim tant talent… que tots ells i elles mereixen un lloc on donar a conèixer el seu treball. Aquest espai hauria de ser de coneixement públic, amb la seua deguda promoció, que no siga un mer tràmit o una sala que només s’obri al públic en les festes patronals. Que aquests espais es publiciten, es promocionen i es tinga una llista d’exposicions oberta on poder inscriure’s per a exposar i la població puga participar activament.

La fotografia d’aquest post està composta pels fullets que vaig fer per a il·lustrar el meu projecte final de carrera de Turisme, eren dues rutes pels Valls d’Alcalà, de Gallinera i Vall d’Ebo i altra per la marjal de Pego Oliva, dues rutes amb visites a museus. També apareixen elements etnològics del museu de la Vall d’Ebo, i quadro amb la tècnica de l’esmalt al foc i una aquarel·la de la sèrie que vaig fent a poc a poc de mans i treballs artesanals.

Post dedicat a la desapareguda sala Foment de Gandia.

AUTOEDICIÓ A XICOTETA ESCALA

57 autoedicion

Com sempre l’experiència és un grau i a força d’investigar, experimentar i invertir i sobretot cagar-la s’acaba aprenent.

El tema del dia és l’autoedició. Si em seguiu sabreu que fa un parell d’anys vaig publicar un llibre infantil titulat “Cuquet de llum“. És un llibre en valencià, per a xiquets de 4 a 6 anys que comencen a llegir, està escrit en majúscules i minúscules i explica una història entretinguda i de fàcil compressió.

Vos vaig a segmentar aquest post en diferents apartats que considere molt importants a l’hora de autoeditarse.

EL COMPLEX DAVANT DE LES MERAVELLES QUE VEIG TOTS ELS DIES I QUE NO EDITEN
Com a molta gent seguisc a més il·lustradors i il·lustradores i veig la qualitat dels seus treballs, alguns volen també publicar, però pel que sembla és prou complicat aconseguir-ho. Açò em va portar a tenir cert complex quan veia el meu projecte, sobretot per ser el primer i amb il·lustracions molt sencilletes.

Solució per a llevar-me el complex, vaig fer un experiment en la classe del meu fill, veure la reacció dels seus companys i demanar l’opinió de la professora. Em van donar un ok que em va ajudar a donar-me una espenteta.

REGISTRE DEL TREBALL
Sempre, sempre, sempre, registreu el vostre treball, ací a València es pot fer en el PROP, doneu un toc i vos informaran del procediment, és senzill.

EL PASSEIG PER EDITORIALS
Després d’enviar el treball a diverses editorials, i rebre respostes amb la negativa a publicar el conte, vaig començar a pensar en autoeditarme. Per cert és d’agrair que contesten als teus correus encara que siga amb una negativa, és una mostra de respecte cap al nostre treball.

L’AUTOEDICIÓ
Vaig començar a investigar i hi havia diverses possibilitats:
La primera: donar-se d’alta com a editor/editora i comprar un ISBN, que és com el carnet d’identitat del llibre.

La segona opció: la vaig conèixer indagant per la xarxa, vaig trobar un blog, que per desgràcia no m’enrecorde del nom, en el qual m’explicaven que si era un treball il·lustrat podia vendre el conte com una il·lustració i no feia falta ni donar-se d’alta com a editor ni utilitzar ISBN, açò sí fins a cert límit d’unitats. Esta va ser la meua opció.

EL PREU
No sé molt bé com plantejar aquest apartat si pel principi o pel final. Crec que vaig a començar pel final dels finals i així entendreu el que heu de valorar a l’hora de considerar el cost real del vostre projecte i els possibles beneficis.

Els llibres tenen un preu de venda al públic establit segons alguns criteris (realment no tinc ni idea, perquè no en vaig informar del tot, ho vaig saber després de deixar-lo en algunes llibreries). Així que, per molta autoedició que feu, heu de competir amb els preus de les editorials. Consell: investigueu aquest tema perquè és molt important, compareu el format que té el vostre treball amb el mateix format d’altres autors en les llibreries i que se vos quede clavat a foc el preu, si el que voleu és que el vostre llibre estiga a la venda en llibreries.

El pressupost en la impremta: la impressió en impremtes funciona de la següent manera a major nombre d’unitats menor preu unitari. Així que cal aconseguir el menor preu unitari possible, dins del que tingueu pensat invertir en el projecte. Vos ajudarà a replantejar-vos la inversió inicial.

ELS NÚMEROS DE VERITAT
NOTA: encara que aquests números són fiables, és millor consultar en una assessoria i que vos indiquen exactament els % d’IRPF els % de recàrrec d’equivalència, etc. Cada persona/empresa té una situació diferent i pot variar.

Per a conèixer el marge de benefici.
Si els veneu amb la vostra pròpia xarxa de distribució (xarxes socials, pàgina Web, etc.), en aquest cas no és necessari tenir en compte a la competència ja que és un producte que no està competint físicament amb uns altres en una mateixa prestatgeria, haureu de sumar els següents aspectes per a saber el cost unitari. (nota: si aneu a distribuir de les dues maneres, per vosaltres mateixos i en llibreries si que cal tenir en compte el preu de la competència).

-Preu unitari del producte (+ el seu corresponent 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP (para particulars)
-Preu unitari del producte (+ el seu corresponent 21% de IVA) + 21% de IVA del PVP + 15% d’IRPF( si el producte final ho factures a una empresa).

Si veneu a través de llibreries hauràs d’afegir-li la seua comissió que oscil·la entre un 20% i un 35%), a més consultar si heu d’afegir un tant per % de recàrrec. Si vos fixeu amb aquesta opció aproximadament un 60% + el cost del producte no l’aneu ni a olorar. Per aquest motiu és tan important aconseguir el menor preu per unitat possible.

La meua idea principal era aconseguir un llibre a un preu molt assequible, entre 3 i 4 euros perquè pense que per a fomentar la lectura i sobretot en els xiquets s’ha de posar a l’abast de totes les butxaques. Em vaig caure de morros, açò era més o menys el que em costava la impressió de cada unitat, vaig fer 100.
Però una vegada fet el conte no volia deixar-lo en un calaix oblidat. A voltes cal provar, però clar si tens unes pistes, com les que vos estic donant, ho vas fent d’una altra manera.

LA IMPREMTA
Amb la impremta digital s’ha economitzat molt la impressió amb tirades xicotetes. Però vos vaig a donar alguns consells.
-Demaneu pressupost en diferents impremtes
-Demaneu pressupost per a diferents quantitats és a dir per a (100 , 500 i 1000 unitats o para (1000, 3000 i 5000), etc, o amb les quantitats que vulgueu manejar m’aneu entenent la idea, veritat. Veureu com canvia bastant el cost unitari.
-Acordeu per escrit les condicions de la impressió, grandària fulles, nº de fulles, gramatge del paper de l’interior del llibre, gramatge de la portada del llibre. Si pot ser que vos deixen mostres de paper, toqueu-ho ben tocat i trieu.
-Feu una prova d’impressió per a veure els colors, les errates, els possibles erros i tampoc tingueu molta pressa a retornar-la, encara que vos puga la il·lusió de tindre-ho imprés en les vostres mans.

LA PRESENTACIÓ EN LLIBRERIES
Quan ja té u la seua obra en la mà i vol portar-la a les llibreries cal tenir clar una cosa, les llibreries esperen que portes un albarà de lliurament. Pots fer-ho en Word en Excel, però sobretot que continga les següents dades.

-Les teues dades de contacte
-Espai per a col·locar les seues dades de contacte.
-El nom de l’obra, el nº d’exemplars, el preu de venda al públic i la comissió de la llibreria.

Fes dues còpies i que te les cunyen. És la millor manera de tenir un control tant per a vosaltres com per a les llibreries.

En fi Serafí, que en el cap tinc encara algun conte, ara que ho vaja a publicar per compte propi, després de l’experiència, doncs va a estar difícil.

 

INCIDÈNCIA EN EL CRISTAL DELS MARCS IDEA PER ALS QUADRES DE NAIXEMENT

52 quadres naixement marcs ikea

Aquest post tracta sobre els marcs que utilitze per als quadres de naixement que dissenye.

Des que faig els quadres de naixement he utilitzat el marc Ribba de Ikea de 23x23cm. Però aquesta setmana al anar a comprar més marcs per a un encàrrec que tenia vaig notar alguna cosa estranya al revisar els marcs, com de costum minuciosament, per a comprovar que estan en les millors condicions. Resumint Ikea ha decidit substituir el cristall dels marcs per un plàstic, no solament en aquest tipus de marcs, per el que vaig poder comprovar en la resta també.

Així, que com no em dóna la gana entregar un quadre de naixement amb un plàstic que amb dues passades de drap de pols es ratllen, he contactat amb un vidrier de la meua zona perquè em faça ell els cristalls.

RESUMINT
Els marcs per als quadres de naixement seguiran sent de Ikea i seguiré oferint-los amb cristall com he anat fent fins ara.

CONTE INFATIL “CUQUET DE LLUM”

20 contecuquet de llum

Sempre m’ha agradat contar històries als més menuts, als meus nebots, a altres xiquets quan feia de pallasa a la BBC (Bodes, batejos i comunions), sí una té un passat, jajaj però va ser molt divertit, i ara els conte als meus fills.

El més entretingut és improvisar les històries i anar inventant sobre la marxa inclús començar una història i que els nanos la continuen.

Quan vaig estudiar disseny gràfic en vaig plantejar traslladar aquests contes al paper, però la idea va quedar ahí. I va arribar l’hora de comprar llibres al meu menut per a que aprenguera a llegir i vaig decidir escriure una història un poquet més argumentada del que trobava en les llibreries per als xiquets de la seua edat, però al mateix temps senzilla per a que la pogueren entendre.

El conte s’anomena “Cuquet de llum”, està escrit en valencià i conta la història d’un cuquet al que… que bordeta que sóc, ja vos he deixat en la intriga.

La qüestió és que una vegada redactat, il·lustrat i maquetat, vaig començar amb els dubtes: són aquests dibuixos bons, he redactat bé per a que un xiquet aprenga a llegir, queden clares aquestes parts per a que els menuts les assimilen, he simplificat massa la historia per a que no siga un text massa llarg i al final ha perdut… buf se me’n van presentar moltes inseguretats, així que vaig decidir posar a prova el conte i el vaig portar a la classe del meu nano i el vaig contar allí, volia vore la reacció dels xiquets, si els agradava la història i els dibuixos.

El resultat de l’experiència va ser el següent; en donava tant de respecte contar el conte als xiquets que el vaig contar a la velocitat del raig, jajaja, nervis que té una sempre a l’hora d’exposar, però després amb més calma el vam llegir tots junts. Va ser una experiència molt divertida i l’endemà en van fer un regalet. En van donar el conte amb els seus dibuixos, pel vist sí que els havia agradat i se’ls havia quedat la història gravada perque apareixien quasi totes les il·lustracions que es presentaven al conte. Ja en vaig quedar més tranquil·la, a més guarde eixe conte com un tresor.

Bo ara és l’hora, d’enviar a editorials o autoeditar, anem a vore…

Una anècdota, l’altra nit, després d’enviar el conte a algunes editorials, vaig somiar que mel’ havien editat i que estava en una firma de llibres, però tots els que s’aproximaven a que els firmara el llibre en portaven un llibre que no era el meu, jajajaja. Ais algun psicòleg en la sala que m’ajude a interpretar el somni. Freud Freud estàs ahí?

Dessitgeu-me sort.Principio del formulario

EM CAGUE EN EL DIA DE LA DONA 40 VEGADES

19 dia de la dona

Tal vegada hi haurà molta gent que no estiga d’acord amb mi, per el que vaig a dir en el següent paràgraf, però m’és igual.

Estic farta del dia de la dona, estic farta del rosa i del morat, estic farta que se’ns haja estigmatitzat amb aquests dos colors, que el dia de la dona s’emmascare sota el rosa del càncer de mama i el morat de la violència de gènere. Per a mi el dia de la dona hauria de portar el llaç negre per que encara estem de dol per tots els drets que seguim perdent, drets laborals, socials, legals i humans. Per a mi només té sentit un altre color el dia que aconseguim els mateixos drets que els homes i per a eixe dia el llaç no tindrà sentit i desapareixerà, encara que ho veig difícil.

I sí, dic emmascarant perquè sembla que haja desaparegut la raó de ser d’aquest dia, i crec que a algú li interessa que siga així.

No em serveix de res que es facen múltiples campanyes de promoció d’aquest dia, nombroses carreres en commemoració al dia de la dona organitzades per ajuntaments, que s’omplen la boca dient que lluiten pels drets de la dona, quan en els últims anys, s’han reduït els pressupostos destinats a programes que ens ajuden.

En aquestes setmanes tot s’omple de rosa, carreres roses, samarretes roses, mocadors, roses, carreres quasi sempre corregudes exclusivament per dones. Ho sent crec que no anem a avançar quan excloem als homes en aquest dia i per descomptat la resta de l’any, açò és una lluita de tots no solament d’una part de la població.

No em serveix de res totes aquestes celebracions, quan seguisc veient en la televisió que es reprodueix el model de família tradicional de la dona a casa i l’home ve de treballar una vegada i una altra una vegada i una altra, que els productes de neteja els anuncien dones i damunt aguantar la imatge que el més interessant que ens passa és que una camisa se’ns quede neta, que la publicitat dels productes destinats a millorar la imatge siguen encara i quasi en exclusiva per a la dona, ens estan cridant, grosses, lletges, celulítiques, cabell de fregall, i el pitjor és que ens ho creiem i consumim els productes d’aquells que ens estan insultant i que es freguen les mans cada vegada que ens sentim com una merda sense ser-ho.

Tampoc em serveix que em donen 100 euros d’ajudes per ser mare treballadora si després em lleven l’ajuda que tinc de menjador en el col·legi. Que et donen una ajuda perquè pugues portar al teu fill a la guarderia i que les gestionen aquestes mateixes incrementant el preu del mes i quedant-te amb la mateixa despesa.

No m’ajuda, que quan eres mare i estas treballant, se’t planten reduccions de jornades laborals en les quals la teua projecció professional i el teu poder adquisitiu no proliferen, en lloc de treballs per objectius en els quals fas les teues tasques diàries i te’n vas.

Tampoc m’ajuda que et coaccionen insinuant o dient directament que et van a acomiadar, si demanes aquestes reduccions, reduccions que sol·licites perquè les guarderies tenen horari de funcionari i no pots treballar més enllà de les 5 si no vols deixar-te mig sou en hores extres.

No entenc com un permís per maternitat pot ser de 16 setmanes, quan l’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna fins als 6 mesos. Les dones que han tingut sort han pogut ajuntar les hores de lactància i les vacances per a allargar una mica més el seu període, però excepte alguns convenis específics, em sembla el cruel haver de separar a un bebe de tan curta edat de la seua mare i del seu aliment natural.

En el meu cap no cap que després d’estudiar no una sinó diverses carreres a més d’idiomes i d’haver tingut el valor d’anar-te a un altre país a millorar un idioma, et plantes en una entrevista i et pregunten si estàs casada i si eres mare, i que veges que la orientació de l’entrevista canvia dràsticament, ho sent en la televisió ja em prenen per grossa i lletja per favor no em prenga vostè per inútil i imbècil amb el currículum que té davant dels seus nassos i que ni tan sols està mirant.

Tampoc entenc la imatge que s’està donant que l’únic segment de dona que té dret a tenir una projecció professional és la directiva d’una multinacional amb estudis. Sigues dona amb o sense estudis, es té el mateix dret a treballar i ser independent econòmicament.

Odie la sobrevaloració que es té de la maternitat, menyspreant a aquella que no vol tenir fills, o que els té i els vol amb tota la seua ànima, però que necessita més reptes personals. El sentiment de culpabilitat és terrible perquè no s’arriba a tot, el sobreesforç per a aconseguir qualsevol cosa és indignant i més en aquests temps en els que moltes ens hem vist abocades a l’autoocupació per necessitat.

Per favor deixem de celebrar aquest dia com festiu i exigim que siga un dia de lluita amb nombres, estadístiques i dades, que ja em cansa que l’única dada que es presenta és que guanyem el 20% menys que els homes ocupant el mateix lloc, sobretot perquè la lluita avui dia està en la possibilitat de poder ocupar aqueix mateix lloc de treball.

I seguisc dient és una lluita de tots no solament de les dones.

ME CAGO EN EL DÍA DE LA MUJER 40 VECES

19 dia de la dona

Tal vez habrá mucha gente que no esté de acuerdo conmigo, por lo que voy a decir en el siguiente párrafo, pero me da igual.

Estoy harta del día de la mujer, estoy harta del rosa y del morado, estoy harta de que se nos haya estigmatizado con estos dos colores, que el día de la mujer se enmascare bajo el rosa del cáncer de mama y el morado de la violencia de género. Para mía el día de la mujer debería llevar el lazo negro por que todavía estamos de luto por todos los derechos que seguimos perdiendo, derechos laborales, sociales, legales y humanos. Para mí sólo tiene sentido otro color el día que consigamos los mismos derechos que los hombres y para ese día el lazo no tendrá significado y desaparecerá, aunque lo veo difícil

Y sí, digo enmascarando porque parece que haya desaparecido la razón de este día, y creo que a alguien le interese que sea así.

No me sirve de nada que se hagan múltiples campañas de promoción de este día, numerosas carreras en conmemoración al día de la mujer organizadas por ayuntamientos, que se llenan la boca diciendo que luchan por los derechos de la mujer, cuando en los últimos años, se han reducido los presupuestos destinados a programas que nos ayudan.

En estas semanas todo se llena de rosa, carreras rosas, camisetas rosas, pañuelos, rosas, carreras casi siempre corridas exclusivamente por mujeres. Lo siento creo que no vamos a avanzar cuando excluimos a los hombres en este día y por supuesto el resto del año, esto es una lucha de todos no sólo de una parte de la población.

No me sirve de nada todas estas celebraciones, cuando sigo viendo en la televisión que se reproduce el modelo de familia tradicional de la mujer en casa y el hombre viene de trabajar una y otra vez una y otra vez, que los productos de limpieza los anuncian mujeres y encima aguantar la imagen de que lo más interesante que nos pasa es que una camisa se nos quede limpia, que la publicidad de los productos destinados a mejorar la imagen sean todavía y casi en exclusiva para la mujer, nos están llamando, gordas, feas, celulíticas, pelo estropajo, y lo peor es que nos lo creemos y consumimos los productos de aquellos que nos están insultando y que se frotan las manos cada vez que nos sentimos como una mierda sin tener que hacerlo.

Tampoco me sirve que me den 100 euros de ayudas por ser madre trabajadora si luego me quitan la ayuda que tengo de comedor en el colegio. Que te den una ayuda para que puedas llevar a tu hijo a la guardería y que las gestionen éstas mismas incrementando el precio del mes y quedándote con el mismo gasto.

No me ayuda, que cuando eres madre y estas trabajando, se te planten reducciones de jornadas en las que tu proyección profesional y tu poder adquisitivo no proliferen, en lugar de trabajos por objetivos en los que haces tus tareas diarias y te largas.

Tampoco me ayuda que te coaccionen insinuando o diciendo directamente que te van a despedir, si pides estas reducciones, reducciones que solicitas porque las guarderías tienen horario de funcionario y no puedes trabajar más allá de las 5 si no quieres dejarte medio sueldo en horas extras.

No entiendo como un permiso por maternidad puede ser de 16 semanas, cuando la Organización Mundial de la Salud recomienda la lactancia materna hasta los 6 meses, las que han tenido suerte han podido juntar las horas de lactancia, y las vacaciones para alargar un poco más su periodo, pero salvo algunos convenios específicos, me parece lo más cruel tener que separar a un bebe de tan corta edad de su madre y de su alimento natural.

En mi cabeza no cabe que después de estudiar no una sino varias carreras además de idiomas además de haber tenido el valor de irte a otro país a mejorar un idioma, te plantes en una entrevista y te pregunten si estás casada y si eres madre, y que veas que la dirección de la entrevista cambia drásticamente, lo siento en la televisión ya me toman por gorda, fea por favor no me tome usted por inútil e imbécil con el currículum que tiene delante de sus narices y que ni siquiera está mirando.

Tampoco entiendo la imagen que se está dando de que el único segmento de mujer que tiene derecho a tener una proyección profesional es la directiva de una multinacional con estudios. Seas mujer con o sin estudios se tiene el mismo derecho a trabajar y ser independiente económicamente.

Odio la sobrevaloración que se tiene de la maternidad, menospreciando a aquella que no quiere tener hijos, o que los tiene y los quiere con toda su alma, pero que necesita más retos personales. El sentimiento de culpabilidad es tremendo porque no se alcanza a todo, el sobreesfuerzo para conseguir cualquier cosa es indignante y más en estos tiempos en los que muchas nos hemos visto abocadas al autoempleo por necesidad.

Por favor dejemos de celebrar este día como algo festivo y exijamos que sea un día de lucha con números, estadísticas y datos, que ya me cansa que el único dato que se presenta es que ganamos el 20% menos que los hombres ocupando el mismo puesto, sobretodo porque la lucha hoy en día está en la posibilidad de poder ocupar ese mismo puesto de trabajo.

Y sigo diciendo es una lucha de todos no sólo de las mujeres.