Archivo de la etiqueta: Dia de la dona

DIA DE LA DONA 2018

62 dia de la dona

Dia de la dona 2018, com veieu seguisc posant-li el color negre de fons, com sempre i per desgràcia no crec que canvie.

No solc escriure gens per a aquest dia, però enguany no em puc callar i no perquè enguany ha una vaga, que va, però enguany veig que és més necesari.

Si heu llegit algun post meu anterior jo celebre el dia de la dona el 9 de març, el dia que vaig aconseguir acabar els meus estudis, llegint el meu projecte final de carrera, acabar els meus estudis malgrat totes les veus en contra. Perquè cagar-li la cara a totes aquestes veus ha sigut la vertadera lluita.

Si heu nascut en els 80 sabeu que com era la mentalitat de l’època, si eres bona en el col·le i els teus pares et poden pagar una carrera estudiaràs si tens una mica de “dificultat” que en realitat són altres capacitats a part de memoritzar podràs anar a FP o posar-te a treballar.

En els anys 80 ens barrejàvem fills que teníem pares de diferents generacions, amb diferents mentalitats, més actualitzades o més antiquades i masclistes. Ací va la primera lluita, anar en contra d’aquest tipus de pensaments més arcaics i no sucumbir en l’intent. Se’ns començava a parlar que teníem els mateixos drets, que teníem les mateixes oportunitats i ací ja ens començaven a mentir, si tenim les mateixes oportunitats, però a la llarga se’ns ha convertit en una doble càrrega, perquè seguim amb les mateixes obligacions més la pressió per a poder treballar.

Enguany més que mai no em puc callar amb prop de 40 anys, superant a professors ineptes que et podien amargar la vida, a pares d’altres generacions que no et recolzaven en absolut però sempre agraint a aqueixes persones que en algun moment t’han donat un espijonet amb paraules com “Jo crec en tu i sé que arribaràs lluny “gràcies “Peli”, aqueixes úniques paraules que m’han acompanyat sempre per a seguir agafant forces i continuar avant.

En enguany 2018 fins i tot en el que se suposa que és el nostre dia se’ns segueix insultant, els mitjans de comunicació com sempre segueixen amb els seus jocs de doble moral, parlant del dia de la dona i al mateix temps amb un altre tipus de contraprogramació i donant veu a autèntics cínics i cíniques, s’ha convertit en una burla. Sabeu per què dic açò, el dia de la dona 2018 s’ha convertit en el dia que hi haurà una vaga per a les feministes, eixes que estan en contra dels homes, les que només volen avortar, les lletges, les roges d’esquerra, les feminazis, que se’ns crida ara…

En aquest 2018 , quasi 40 anys després de la creació de la magnífica Consitución que ens dóna els mateixos “drets” a tots, hem d’aguantar que polítiques totalment irresponsables presumisquen que van a fer una vaga a la japonesa, treballant més que mai, Ai treballant, diuen! igual necessiten vore en el diccionari la paraula treballar. però bé açò és un altre tema. Amb açò el que dic, és que aquest s’ha polititzat fent veure que la vaga és per a eixa gent d’esquerres, que els altres que són les persones “normals” no tenen perquè anar a la vaga, que no fa falta que amb anar de morat i dir que és el dia de la dona i fer una carrereta ho tenim bé. Ironia mode on.

Enguany he fet una regressió als anys 60 veient les programacions d’alguns ajuntaments, tallers de maquillatge, tallers per a menopausa, i dic jo, el de la menopausa no està mal però, xe per al dia de la dona, igual és alguna cosa que s’hauria d’oferir normalment en els centres de salut per a ajudar i no únicament en el dia reivindicatiu de molts altres temes més importants, i que està clar no interessa que es tracten.

DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS DONES
A les que van deixar d’estudiar per a poder treballar per la pressió dels seus pares.
A les que han continuat estudiant perquè era el seu somni.
A les que decideixen no ser mares.
A les que decideixen ser mares.
A les que una vegada són mares la vida els dóna una bolcada, amb acomiadaments i un llarg etc. de conseqüències.
A les que treballen a mitja jornada per poder ocupar-se dels seus fills encara que açò significa perdre poder adquisitiu.
A les que treballen la jornada completa perquè ho necessiten.
A les que treballen la jornada completa perquè els dóna la gana.
A les que van a les entrevistes de treball i encara que és il·legal segueixen suportant preguntes personals sobre la seua vida, la seua parella o la seua decisió de ser mares en un futur pròxim.
A les que una vegada han sigut mares i ho dius en una entrevista veus que l’entrevista canvia de rumb i saben que està perduda.
A les que milloren els seus coneixements dia a dia.
A les que ja s’han rendit.
A les que suporten el comentari del teu tens temps per a tot el que passa és que cerques excuses per a no fer-ho.
A les que suporten la pressió d’haver d’estar boniques, primes i estupendes per a aconseguir el que un home pot fer fet un drap.
A les que intenten conciliar i lluiten per açò.
A les que s’alcen a les 4 o 5 o es fiquen al llit més de les 2 de la nit per a poder fer els treballs que els agrada perquè la resta del dia han de dedicar-ho als fills, treball, casa o tot junt, que és el que sol passar.
També li’l dedique als homes que saben que açò no és només una lluita nostra.
Als pares que s’acullen a reducció de jornada per a estar amb els seus fills.
A les mares i pares que eduquen en igualtat de condicions.

A la meua amiga Àngela per les seues paraules, que sapia que sempre m’han acompanyat i m’han donat força.

NO DEDIQUE AQUEST POST A LES SEGÜENTS PERSONES
A les que prenen la paraula feminisme com un insult.
A les que des del seu tron en política i les seues més de 3000€ de sou s’atreveixen a saber com les estem passant les altres i damunt sentir-se com un exemple.
A les que no saben ni que va el tema ni els importa.
A les que es posen en boles per a reivindicar alguna cosa. Estic fins als nassos que se’ns sexualitze fins a tot per a se’ns escolte en les nostres reivindicacions.

VULL PER A PODER TENIR UNA IGUALTAT REAL
Tallers d’apoderament.
Facilitats legals per a poder facturar a aquelles persones que no arriben ni a facturar per a pagar-se un autònom.
Atenció sanitària post part de qualitat, no solament tallers de lactància que també suposen una pressió.
Ocupacions que en els quals el nostre contracte corresponga a la nostra qualificació formativa i professional no amb els contractes de menor qualificació perquè cobrem menys.
Opció a optar a bons llocs de treball
Vull que desaparega la nostra sensació de culpa si treballem i també si ens quedem a casa.

Que no se’ns revolique la panxa cada vegada que se’ns posa un fill malalt i no podem acudir al treball.
Que els homes s’incloguen en les nostres reivindicacions.
Vull que els homes que estan al nostre al voltant siguen els primers que ens respecten i que es facen càrreg de les seues responsabilitats.
Que deixem de ficar-los als xiquets la idea que el rosa és de xiques i el blau de xics, que el ballet és per a xiquetes i el futbol per a xiquets, i ho dic amb coneixement de causa perquè ho estic vivint.
Vull que en els llibres de text apareguen dones no solament Marie Curie va fer alguna cosa per la ciència.

Vull les mateixes oportunitats.

Sí vull moltes coses i seguisc lluitant per elles dia a dia perque hi ha molts àmbits a millorar.

EM CAGUE EN EL DIA DE LA DONA 40 VEGADES

19 dia de la dona

Tal vegada hi haurà molta gent que no estiga d’acord amb mi, per el que vaig a dir en el següent paràgraf, però m’és igual.

Estic farta del dia de la dona, estic farta del rosa i del morat, estic farta que se’ns haja estigmatitzat amb aquests dos colors, que el dia de la dona s’emmascare sota el rosa del càncer de mama i el morat de la violència de gènere. Per a mi el dia de la dona hauria de portar el llaç negre per que encara estem de dol per tots els drets que seguim perdent, drets laborals, socials, legals i humans. Per a mi només té sentit un altre color el dia que aconseguim els mateixos drets que els homes i per a eixe dia el llaç no tindrà sentit i desapareixerà, encara que ho veig difícil.

I sí, dic emmascarant perquè sembla que haja desaparegut la raó de ser d’aquest dia, i crec que a algú li interessa que siga així.

No em serveix de res que es facen múltiples campanyes de promoció d’aquest dia, nombroses carreres en commemoració al dia de la dona organitzades per ajuntaments, que s’omplen la boca dient que lluiten pels drets de la dona, quan en els últims anys, s’han reduït els pressupostos destinats a programes que ens ajuden.

En aquestes setmanes tot s’omple de rosa, carreres roses, samarretes roses, mocadors, roses, carreres quasi sempre corregudes exclusivament per dones. Ho sent crec que no anem a avançar quan excloem als homes en aquest dia i per descomptat la resta de l’any, açò és una lluita de tots no solament d’una part de la població.

No em serveix de res totes aquestes celebracions, quan seguisc veient en la televisió que es reprodueix el model de família tradicional de la dona a casa i l’home ve de treballar una vegada i una altra una vegada i una altra, que els productes de neteja els anuncien dones i damunt aguantar la imatge que el més interessant que ens passa és que una camisa se’ns quede neta, que la publicitat dels productes destinats a millorar la imatge siguen encara i quasi en exclusiva per a la dona, ens estan cridant, grosses, lletges, celulítiques, cabell de fregall, i el pitjor és que ens ho creiem i consumim els productes d’aquells que ens estan insultant i que es freguen les mans cada vegada que ens sentim com una merda sense ser-ho.

Tampoc em serveix que em donen 100 euros d’ajudes per ser mare treballadora si després em lleven l’ajuda que tinc de menjador en el col·legi. Que et donen una ajuda perquè pugues portar al teu fill a la guarderia i que les gestionen aquestes mateixes incrementant el preu del mes i quedant-te amb la mateixa despesa.

No m’ajuda, que quan eres mare i estas treballant, se’t planten reduccions de jornades laborals en les quals la teua projecció professional i el teu poder adquisitiu no proliferen, en lloc de treballs per objectius en els quals fas les teues tasques diàries i te’n vas.

Tampoc m’ajuda que et coaccionen insinuant o dient directament que et van a acomiadar, si demanes aquestes reduccions, reduccions que sol·licites perquè les guarderies tenen horari de funcionari i no pots treballar més enllà de les 5 si no vols deixar-te mig sou en hores extres.

No entenc com un permís per maternitat pot ser de 16 setmanes, quan l’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna fins als 6 mesos. Les dones que han tingut sort han pogut ajuntar les hores de lactància i les vacances per a allargar una mica més el seu període, però excepte alguns convenis específics, em sembla el cruel haver de separar a un bebe de tan curta edat de la seua mare i del seu aliment natural.

En el meu cap no cap que després d’estudiar no una sinó diverses carreres a més d’idiomes i d’haver tingut el valor d’anar-te a un altre país a millorar un idioma, et plantes en una entrevista i et pregunten si estàs casada i si eres mare, i que veges que la orientació de l’entrevista canvia dràsticament, ho sent en la televisió ja em prenen per grossa i lletja per favor no em prenga vostè per inútil i imbècil amb el currículum que té davant dels seus nassos i que ni tan sols està mirant.

Tampoc entenc la imatge que s’està donant que l’únic segment de dona que té dret a tenir una projecció professional és la directiva d’una multinacional amb estudis. Sigues dona amb o sense estudis, es té el mateix dret a treballar i ser independent econòmicament.

Odie la sobrevaloració que es té de la maternitat, menyspreant a aquella que no vol tenir fills, o que els té i els vol amb tota la seua ànima, però que necessita més reptes personals. El sentiment de culpabilitat és terrible perquè no s’arriba a tot, el sobreesforç per a aconseguir qualsevol cosa és indignant i més en aquests temps en els que moltes ens hem vist abocades a l’autoocupació per necessitat.

Per favor deixem de celebrar aquest dia com festiu i exigim que siga un dia de lluita amb nombres, estadístiques i dades, que ja em cansa que l’única dada que es presenta és que guanyem el 20% menys que els homes ocupant el mateix lloc, sobretot perquè la lluita avui dia està en la possibilitat de poder ocupar aqueix mateix lloc de treball.

I seguisc dient és una lluita de tots no solament de les dones.