Archivo de la etiqueta: discriminació per sexes

EM CAGUE EN EL DIA DE LA DONA 40 VEGADES

19 dia de la dona

Tal vegada hi haurà molta gent que no estiga d’acord amb mi, per el que vaig a dir en el següent paràgraf, però m’és igual.

Estic farta del dia de la dona, estic farta del rosa i del morat, estic farta que se’ns haja estigmatitzat amb aquests dos colors, que el dia de la dona s’emmascare sota el rosa del càncer de mama i el morat de la violència de gènere. Per a mi el dia de la dona hauria de portar el llaç negre per que encara estem de dol per tots els drets que seguim perdent, drets laborals, socials, legals i humans. Per a mi només té sentit un altre color el dia que aconseguim els mateixos drets que els homes i per a eixe dia el llaç no tindrà sentit i desapareixerà, encara que ho veig difícil.

I sí, dic emmascarant perquè sembla que haja desaparegut la raó de ser d’aquest dia, i crec que a algú li interessa que siga així.

No em serveix de res que es facen múltiples campanyes de promoció d’aquest dia, nombroses carreres en commemoració al dia de la dona organitzades per ajuntaments, que s’omplen la boca dient que lluiten pels drets de la dona, quan en els últims anys, s’han reduït els pressupostos destinats a programes que ens ajuden.

En aquestes setmanes tot s’omple de rosa, carreres roses, samarretes roses, mocadors, roses, carreres quasi sempre corregudes exclusivament per dones. Ho sent crec que no anem a avançar quan excloem als homes en aquest dia i per descomptat la resta de l’any, açò és una lluita de tots no solament d’una part de la població.

No em serveix de res totes aquestes celebracions, quan seguisc veient en la televisió que es reprodueix el model de família tradicional de la dona a casa i l’home ve de treballar una vegada i una altra una vegada i una altra, que els productes de neteja els anuncien dones i damunt aguantar la imatge que el més interessant que ens passa és que una camisa se’ns quede neta, que la publicitat dels productes destinats a millorar la imatge siguen encara i quasi en exclusiva per a la dona, ens estan cridant, grosses, lletges, celulítiques, cabell de fregall, i el pitjor és que ens ho creiem i consumim els productes d’aquells que ens estan insultant i que es freguen les mans cada vegada que ens sentim com una merda sense ser-ho.

Tampoc em serveix que em donen 100 euros d’ajudes per ser mare treballadora si després em lleven l’ajuda que tinc de menjador en el col·legi. Que et donen una ajuda perquè pugues portar al teu fill a la guarderia i que les gestionen aquestes mateixes incrementant el preu del mes i quedant-te amb la mateixa despesa.

No m’ajuda, que quan eres mare i estas treballant, se’t planten reduccions de jornades laborals en les quals la teua projecció professional i el teu poder adquisitiu no proliferen, en lloc de treballs per objectius en els quals fas les teues tasques diàries i te’n vas.

Tampoc m’ajuda que et coaccionen insinuant o dient directament que et van a acomiadar, si demanes aquestes reduccions, reduccions que sol·licites perquè les guarderies tenen horari de funcionari i no pots treballar més enllà de les 5 si no vols deixar-te mig sou en hores extres.

No entenc com un permís per maternitat pot ser de 16 setmanes, quan l’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna fins als 6 mesos. Les dones que han tingut sort han pogut ajuntar les hores de lactància i les vacances per a allargar una mica més el seu període, però excepte alguns convenis específics, em sembla el cruel haver de separar a un bebe de tan curta edat de la seua mare i del seu aliment natural.

En el meu cap no cap que després d’estudiar no una sinó diverses carreres a més d’idiomes i d’haver tingut el valor d’anar-te a un altre país a millorar un idioma, et plantes en una entrevista i et pregunten si estàs casada i si eres mare, i que veges que la orientació de l’entrevista canvia dràsticament, ho sent en la televisió ja em prenen per grossa i lletja per favor no em prenga vostè per inútil i imbècil amb el currículum que té davant dels seus nassos i que ni tan sols està mirant.

Tampoc entenc la imatge que s’està donant que l’únic segment de dona que té dret a tenir una projecció professional és la directiva d’una multinacional amb estudis. Sigues dona amb o sense estudis, es té el mateix dret a treballar i ser independent econòmicament.

Odie la sobrevaloració que es té de la maternitat, menyspreant a aquella que no vol tenir fills, o que els té i els vol amb tota la seua ànima, però que necessita més reptes personals. El sentiment de culpabilitat és terrible perquè no s’arriba a tot, el sobreesforç per a aconseguir qualsevol cosa és indignant i més en aquests temps en els que moltes ens hem vist abocades a l’autoocupació per necessitat.

Per favor deixem de celebrar aquest dia com festiu i exigim que siga un dia de lluita amb nombres, estadístiques i dades, que ja em cansa que l’única dada que es presenta és que guanyem el 20% menys que els homes ocupant el mateix lloc, sobretot perquè la lluita avui dia està en la possibilitat de poder ocupar aqueix mateix lloc de treball.

I seguisc dient és una lluita de tots no solament de les dones.