Archivo de la etiqueta: literatura infantil

CONTE INFATIL “CUQUET DE LLUM”

20 contecuquet de llum

Sempre m’ha agradat contar històries als més menuts, als meus nebots, a altres xiquets quan feia de pallasa a la BBC (Bodes, batejos i comunions), sí una té un passat, jajaj però va ser molt divertit, i ara els conte als meus fills.

El més entretingut és improvisar les històries i anar inventant sobre la marxa inclús començar una història i que els nanos la continuen.

Quan vaig estudiar disseny gràfic en vaig plantejar traslladar aquests contes al paper, però la idea va quedar ahí. I va arribar l’hora de comprar llibres al meu menut per a que aprenguera a llegir i vaig decidir escriure una història un poquet més argumentada del que trobava en les llibreries per als xiquets de la seua edat, però al mateix temps senzilla per a que la pogueren entendre.

El conte s’anomena “Cuquet de llum”, està escrit en valencià i conta la història d’un cuquet al que… que bordeta que sóc, ja vos he deixat en la intriga.

La qüestió és que una vegada redactat, il·lustrat i maquetat, vaig començar amb els dubtes: són aquests dibuixos bons, he redactat bé per a que un xiquet aprenga a llegir, queden clares aquestes parts per a que els menuts les assimilen, he simplificat massa la historia per a que no siga un text massa llarg i al final ha perdut… buf se me’n van presentar moltes inseguretats, així que vaig decidir posar a prova el conte i el vaig portar a la classe del meu nano i el vaig contar allí, volia vore la reacció dels xiquets, si els agradava la història i els dibuixos.

El resultat de l’experiència va ser el següent; en donava tant de respecte contar el conte als xiquets que el vaig contar a la velocitat del raig, jajaja, nervis que té una sempre a l’hora d’exposar, però després amb més calma el vam llegir tots junts. Va ser una experiència molt divertida i l’endemà en van fer un regalet. En van donar el conte amb els seus dibuixos, pel vist sí que els havia agradat i se’ls havia quedat la història gravada perque apareixien quasi totes les il·lustracions que es presentaven al conte. Ja en vaig quedar més tranquil·la, a més guarde eixe conte com un tresor.

Bo ara és l’hora, d’enviar a editorials o autoeditar, anem a vore…

Una anècdota, l’altra nit, després d’enviar el conte a algunes editorials, vaig somiar que mel’ havien editat i que estava en una firma de llibres, però tots els que s’aproximaven a que els firmara el llibre en portaven un llibre que no era el meu, jajajaja. Ais algun psicòleg en la sala que m’ajude a interpretar el somni. Freud Freud estàs ahí?

Dessitgeu-me sort.Principio del formulario

CUENTO INFATIL “CUQUET DE LLUM”

20 contecuquet de llum

Siempre me ha gustado contar historias a los más pequeños; a mi sobrinos, a otros niños cuando hacía de payasa en la BBC (Bodas, bautizos y comuniones), sí una tiene un pasado, jajaja, pero fue muy divertido, y ahora se los cuento a mis hijos.

Los más entretenido es improvisar las historias e ir inventando sobre la marcha incluso empezar una historia y que los enanos la continúen.

Cuando estudié diseño gráfico me planteé trasladar estos cuentos al papel, pero la idea quedó ahí. Y llegó la hora de comprar libros a mi pequeñajo para que aprendiese a leer y decidí escribir una historia un poquitín más argumentada de lo que encontraba en las librerías para los niños de su edad, pero al mismo tiempo sencilla para que la pudiesen entender.

El cuento se llama “Cuquet de llum”, está escrito en valenciano y cuenta la historia de un gusanito al que… que borde soy, ya os he dejado con la intriga.

La cuestión es que una vez redactado, ilustrado y maquetado, empecé con las dudas: son estos dibujos buenos, he redactado bien para que un niño aprenda a leer, quedan claras estas partes para que los peques las asimilen, he simplificado demasiado la historia para que no sea un texto demasiado largo y al final ha perdido…. buf se me presentaron muchas inseguridades, así que decidí poner a prueba el cuento y lo llevé a la clase de mi peque y lo conté allí, quería ver la reacción de los enanos, si les gustaba la historia y los dibujos.

El resultado de la experiencia fue el siguiente; me daba tanto respeto contar el cuento a los niños que lo conté a la velocidad del rayo, jajajaja, nervios que tiene una siempre a la hora de exponer, pero luego con más calma lo leímos todos juntos. Fue una experiencia muy divertida y al día siguiente me hicieron un regalito. Me dieron el cuento con sus dibujos, por lo visto si que les había gustado y se les había quedado la historia grabada porque aparecían casi todas las situaciones que se presentaban en el cuento. Ya me quedé un poco más tranquila. Además guardo ese cuento como un tesoro.

Bueno ahora es la hora de enviar a editoriales o autoeditar, vamos a ver…

Una anécdota, la otra noche, después de enviar el cuento a algunas editoriales, soñé que me lo habían editado y que estaba en una firma de libros, pero todos los que se acercaban a que les firmara el libro me traían un libro que no era el mío, jajajjajajaj

Ays algún psicólogo en la sala que me ayude a interpretar el sueño. Freud Freud ¿estás ahí?

Bueno deseadme suerte.