Archivo de la etiqueta: quadres

QUADRES DE COMUNIÓ

66 quadres de comunió

Aquesta imatge pertany a dos prototips d’un nou producte en el qual estic treballant, són quadres de record de la primera comunió. Un detall per a regalar, per a acompanyar el vestit el dia de la mostra del traje o també per a presidir les taules dolces tanules que es fan hui dia.

Els quadres són totalment personalizables, els vestits de comunió, es poden triar entre diversos models. També el color de monyo i els ulls, perquè s’assemble el més possible al xiquet o xiqueta. Els fons del quadre en quant a formes colorisques també els podeu canviar al gust.
Si es desitja també es pot fer la il·lustració amb el mateix vestit de la xiqueta o xiquet.

Aquest quadre s’entrega emmarcat amb el mateix model de marc de la foto, de Ikea amb cristall.

Per a més detalls podeu demanar informació sense compromís a llimaplena@gmail.com

 

Anuncios

ESMALT AL FOC

17 esmalt al foc

Fa molts anys em vaig apuntar a un curs d’esmalt al foc, tenia el gust d’aprendre aquesta nova tècnica per a mi, amb prou faenes la coneixia i no sabia ni per a què s’utilitzava ni com es podia aplicar, la veritat quan vaig començar vaig al·lucinar.

Quasi sempre podem apreciar l’esmalt en joieria o bijuteria, en arracades, anells… en els quals els motius de color sembla que estiguen pintats amb un vernís, però en realitat és esmalt.

Què és l’esmalt?
L’esmalt té una textura com l’arena fina de la platja, i s’aconsegueix trituran cristall i metalls, els diferents metalls s’encarreguen d’aportar-li un o un altre color.

Com s’aplica?
S’ha d’aplicar sobre una base metàl·lica, siga de metalls nobles com l’or o l’argent per a joieria o bronze per als quadres o escultures.

En el cas de la planxa de coure, a causa de la seua grandària, cal donar-li una capa d’esmalt també en el revers ja que l’esmalt s’ha de coure en un forn i aquesta capa actua de protecció.

L’aplicació és una mica laboriosa ja que s’ha de barrejar la quantitat que desitgem d’esmalt amb aigua destil·lada, per a evitar impureses, fins a aconseguir una textura similar a la de l’arena quan la barregem amb aigua per a deixar caure entre els nostres dits perquè es formen aqueixos pegots que deixem caure un damunt d’un altre fins a aconseguir les estalagmites tan xules que s’acaben enfonsant, jejej. Aquesta massa s’agafa a poc a poc amb una espàtula, cal evitar manipular-la amb les mans, per a no contaminar-la, i s’aplica amb un pinzell col·locant aquests pegots d’arena que van formant el dibuix.

Per finalitzar s’introdueix la placa en un forn que està a poca temperatura i que a poc a poc aplegarà fins els 800 graus aconseguint que l’esmalt es funda i es compacte juntament amb la placa aconseguint el dibuix que volem, hi ha de queixar que es atempere a poc a poc.

El més especial de l’esmalt?
Per descomptat per a mi el més m’atrau d’aquesta tècnica són els efectes que es poden aconseguir, des de la maleabilitat del metall per a modelar formes i volums, i sobre aquests aplicar l’esmalt, fins a afegir cristalls trencats d’una botella o cristalls de Murano o afegir fils de metall per a perfilar els dibuixos, fins i tot coure el dibuix una vegada i una altra fins a aconseguir que es creme.

M’encantaria tornar a reprendre aquesta tècnica que jo compare amb el ioga, si aconsegueixes superar el desfici de la tranquil·litat que fa falta al principi després aconsegueix relaxar-te que dona gust.